CRÒNICA | Pas enrere del Lleida Esportiu

El Lleida Esportiu va prolongar la ratxa de resultats negatius en els desplaçaments –l’última victòria es remunta a Vila-real el 19 d’octubre–, amb una nova derrota, aquesta vegada a la Nucia (2-1), en la represa del partit que va ser suspès el passat 19 de gener pels efectes del temporal Glòria. Una derrota que deixa els de Molo en idèntica posició on eren, vuitens a cinc punts del play-off, però amb la sensació d’haver perdut una oportunitat d’or per a reenganxar-se als llocs privilegiats de la classificació.

De fet, des que Joan Oriol, amb un servei de banda, va posar en joc la pilota, en el partit que es va ajornar en el minut 14 del primer temps, va fer la sensació que el Lleida no era a la Nucia. Molo ho va definir com que el seu equip no havia sabut madurar el matx, però el cert és que el Lleida, que en algunes fases del partit, sobretot amb el marcador en contra, va passar a jugar amb tres centrals, no va saber aprofitar-se del fet que, entre les baixes concedides pel seu rival a la finestra d’hivern i els fitxatges que no va poder alinear en aquest duel per culpa de la suspensió, jugava amb un cert avantatge sobre la impecable gespa de l’admirable Ciudad Deportiva Camilo Cano.

La Nucia es va mostrar més ambiciós i, sobretot, més afortunat. De fet, amb dos úniques rematades entre els tres pals, va resoldre la papereta davant del Lleida. I això que no guanyava un partit a casa –tot i que encara no ha perdut cap enfrontament–, des del mes de novembre. El primer gol va ser certament de carambola, amb una rematada llunyana de Forte (24’) que va ser desviada de cap per Titi, mentre Pau Torres es llançava en la direcció contrària. Cal agrair al Lleida que després de l’1-0 tirés d’orgull per intentar equilibrar el marcador. Xemi (26’ i 29’) ho va intentar i si la primera rematada va anar alta, la segona va acabar en córner. Oriol (28’) va estar a punt de sorprendre el meta local en una falta llunyana que va parar patint Fornés i Trilles (30’) va rematar de cap un córner ajustat al pal.

A la segona meitat, amb l’entrada de Liberto, que va motivar que Xemi passés a la posició de pivot que tant i tan bé va funcionar dissabte contra l’Espanyol B, el Lleida va passar a dominar però va tenir la mala fortuna que després d’una rematada de Raúl (51’) que va acabar en córner la Nucia marqués el 2-0. Una probable falta a José Ruiz va acabar en una centrada des de la línia de fons, que va agafar descol·locada tota la defensa blava, més preocupada de la infracció que d’una altra cosa, i va permetre a Pedraza (58’) marcar a porta buida.

A partir d’aquí, encara que en moltes ocasions amb més cor que cap, el control del partit ja va ser del Lleida, sobretot ajudat perquè, molt poc després, va retallar distàncies amb un gol de Raúl (63’) que va aprofitar, amb un hàbil desmarcatge i una precisa rematada, una falta lateral llançada per Oriol.

Amb el 2-1 a la Nucia li van entrar els dubtes i al Lleida, les presses. Va apretar i va crear ocasions, però la pilota no va voler entrar. Joan Oriol (70’) va rematar dur i a baix però el porter local va aturar bé i li va somriure la fortuna en un cop de cap d’Alpha (85’), que va acabar en córner després de rebotar en un defensa local. Tanmateix, la millor ocasió lleidatana va arribar en aquest córner. Raúl va rematar de cap i després de posar la mà Óscar Fornés se’n va anar al travesser i, després, a córner. I encara en el servei d’aquest, Trilles, que portava ja molts minuts com a davanter centre, va rematar de cap de dalt a baix perquè Fornés tornés a lluir-se aturant l’esfèric sobre la mateixa línia de gol. I encara va disposar d’una última jugada el Lleida, ja a l’afegit. Un servei de banda de Joan Oriol va tornar a ser rematat de cap per Trilles (93’), perquè tornés a aturar la rematada el porter local.