Gran remuntada del Barça de Setién

El Barça va guanyar 2-3 el Betis gràcies a la seua superioritat al segon temps davant d’un quadre andalús fràgil darrere i amb molt poca arribada, amb el qual els blaugranes, sense brillantor però amb mereixement, es redimeixen del cop coper i segueixen assetjant el Madrid.

El quadre blaugrana no va trobar per sisè partit seguit els gols de Messi, però el 10 ho va esmenar fent d’assistent en els tres gols. El Barça va tirar endavant així un duel en què va estar dos vegades per sota, en un feu que apreta. En el 72, un cop de cap del defensa francès Lenglet, abans d’anar-se expulsat, va deixar el definitiu 2-3. Després de l’eliminació a la Copa del Rei, en el descompte a San Mamés, i la guerra interna per les paraules d’Abidal, el Barça va salvar el pols de la lliga i va evitar una setmana més de crisi.

Sí que va alertar del clar penal de Lenglet que va significar l’1-0 però no en va veure un altre a Messi

El Barça va sortir contemporitzador, arriscant a la sortida amb la pilota des del darrere, la qual cosa li va costar molt cara perquè als 4 minuts, en un robatori de pilota, en un xut del francès Fekir, la pilota va tocar al braç de Lenglet. El col·legiat, avisat pel VAR i prèvia consulta amb el monitor a peu de camp, va assenyalar un penal que va convertir Sergio Canales, que va enganyar perfectament Ter Stegen. Després de l’1-0 als 6 minuts, els blaugranes, amb Leo Messi als comandaments, van reaccionar aviat i només tres minuts després van aconseguir l’empat en una genial passada de l’astre argentí a l’esquena de la defensa verd-i-blanca que Frenkie de Jong va resoldre magistralment, al parar-la amb el pit i afusellar Joel Robles. A partir d’allà, el Barcelona va assumir el comandament i la responsabilitat davant d’un Betis que va controlar bé la situació. Messi, tot un perill cada vegada que trobava espais, va buscar associar-se sobretot amb De Jong i Griezmann i hauria pogut desnivellar la balança en l’equador d’aquesta primera meitat, però Joel ho va evitar amb la seua sortida. Sí que va encertar Fekir, que va posar el 2-1 als 26 minuts amb un esplèndid gol de xut creuat davant d’un equip blaugrana perdut per fases, però que va insistir buscant l’empat i, en una badada defensiva bètica, el va aconseguir en l’últim sospir de la primera part, ja en temps afegit, amb un gol de Busquets després d’un servei de falta. A la represa, l’equip de Setién va sortir amb un altre aire, més vertical i apretant a dalt el Betis, obligat ara a anar a totes en defensa i sense gairebé presència ofensiva davant un Barcelona que, amb Messi igual d’entonat i amb l’entrada d’Alba i Arthur per Júnior i Vidal, va guanyar en profunditat. Va avisar Messi per partida triple, que va salvar amb bones parades el meta bètic, i després Busquets i Griezmman, fins que Lenglet no va perdonar al rematar de cap en el 72 una falta servida per l’argentí. Amb el 2-3, fruit de la major empenta i verticalitat del Barça, el joc es va embolicar i va decaure el ritme amb l’expulsió primer del bètic Fekir, doblement amonestat al 76 al fer una falta i protestar-la a l’àrbitre, i després de Lenglet a 11 minuts del final. D’allà a la conclusió, el Barça va aguantar bé els intents amb més cor que cap del Betis, impotent per crear perill, i va administrar bé la renda per amarrar un valuosíssim triomf, que podria haver segellat en un clar penal sobre Messi que ni l’àrbitre ni el VAR van veure.