BÀSQUET LEB OR
“Vull continuar jugant mentre em senti útil”
Feliu viu un moment dolç amb 34 anys i després de més de 500 partits a la LEB Or
Miki Feliu compleix la cinquena temporada al Força Lleida.
Miki Feliu està vivint, com reconeix, “una quarta joventut” als seus trenta-quatre anys i 502 partits de LEB Or a l’esquena, la qual cosa el converteix en un històric de la Lliga. El manresà és un dels grans beneficiats de l’arribada de Gustavo Aranzana.
Amb ell s’ha revaloritzat, firmant anotacions que fa anys que no aconseguia, almenys de forma tan seguida. I és que el capità de l’ICG Força Lleida porta quatre partits seguits per sobre dels dos dígits, entre els quals sobresurten els 20 que va firmar a Almansa, que no van valer per guanyar després de dos pròrrogues, i els 22 de divendres passat a Oviedo.
“Ara entren els tirs que abans no entraven. Potser és per la manera de jugar que tenim ara”, diu
“Ara entren els tirs que abans no entraven. Per què ara i abans no?, no ho sé, suposo que és un tema de tranquil·litat, confiança, potser la manera de jugar que tenim ara, que és més senzilla, més calmada, tenint clar què fer, quan abans jugàvem més a córrer. El joc d’ara s’adapta molt millor a les meues condicions”, reconeix.
Feliu té actualment una mitjana de 9,3 gols i 10 de valoració, uns números tres punts superiors als de la temporada passada i similars als que va aconseguir en la primera campanya al club, la 2012-2013. Diu que se sent més tranquil i madur per afrontar les frustracions.
“Amb els anys he après a relativitzar les situacions, i no sé si la meua ment ha generat un mecanisme d’autoprotecció per no fer-me més mal del compte, entenent que no tot depèn de mi”, comenta.
Feliu no amaga que amb Aranzana l’equip és un altre. “Ha simplificat una mica la manera de jugar tocant quatre coses molt clares, que abans no ho estaven o que l’equip no era capaç d’assumir. El fet d’haver guanyat partits que no comptàvem ha fet que l’equip estigui amb més confiança”, explica.
En clau de futur, el manresà no sap on serà l’any que ve, tot i que no amaga que la seua il·lusió és seguir a Lleida, més si és possible ara que la seua parella és de Balaguer. “Això fa que estigui més lligat a l’entorn i si el club vol, estaré encantat de seguir”, apunta.
Tot i que encara no pensa en la retirada, té clara una cosa: “Vull continuar jugant mentre em senti útil. He tingut companys que al final de la seua carrera feien dos entrenaments per setmana, i era dur veure’ls, i no vull arribar a aquesta situació. Sabia que podia seguir el ritme normal d’entrenaments, però no sabia si la meua aportació a l’equip era necessària o no. Vaig tenir molts moments de dubte durant l’estiu passat. No només et planteges si renovar a Lleida o no, sinó jugar en un nivell més baix. Tenia dubtes”, va comentar.
