Un entrenador de Tàrrega, atrapat i espantat a la Xina

“La gent, aquí a Qingdao, està espantada. Sortim al carrer amb màscares i hem d’evitar anar a llocs on hi hagi aglomeració”, explica el lleidatà Marc Carballo, tota una llegenda futbolística a Tàrrega i que compleix la quarta temporada com a entrenador de base del Qingdao Huanghai. Allà, a la Xina, està vivint en primera persona la crisi sanitària mundial que ha provocat el coronavirus. Fa tres setmanes que tots els clubs han suspès els entrenaments i, ara mateix, no pot abandonar el país.

“Jo només surto per anar al súper i torno a casa”, explica. “És una situació molt angoixant perquè no pots fer res i estàs moltes hores a casa. Cada vegada que sortim al carrer hi ha un policia que et mira la febre. I als supermercats, també”, afegeix. Viu a Qingdao, una ciutat que està a més de vuit-cents quilòmetres de Wuhan, on es va detectar el focus de la malaltia que s’ha anat estenent a altres països. “Dins de la gravetat de la situació, a Qingdao estem relativament tranquils, encara que s’han donat uns cinquanta casos”, assenyala.

Aquesta és la quarta temporada de Carballo al club xinès, sempre entrenant equips de base

El primer equip del Qingdao Huanghai té com a entrenador Juanma Lillo, al cos tècnic del qual hi ha, com a físios, Jordi Escura i Erica Hernández, exalumnes d’Inef Lleida, a més d’Óscar Céspedes, Dani Acosta i Íñigo López. L’equip, acabat d’ascendir a la Superlliga xinesa, es troba a Dubai “sense data de tornada”, explica l’andorrà Escura, que va formar part del cos tècnic de la UE Lleida.

Marc Carballo, que va jugar al Lleida la temporada 1997-98, encara que gairebé tota la seua carrera la va desenvolupar a la UE Tàrrega, on es va retirar, admet que, a la preocupació, se li afegeix l’avorriment. “Els meus pares em truquen cada dia. Jo al matí estic a casa netejant, veient vídeos i pel·lícules i llegint. I a la tarda surto una estona a córrer o a caminar, ja que és molt molest córrer amb la màscara posada”, afegeix. “Hem d’evitar restaurants, bars, etc.”

Atès que la situació de crisi sanitària continua sense tancar-se, ignora quan es podrà posar en marxa la competició. “Ningú sap quan tornarem a la normalitat. Deien que la Superlliga començaria a finals d’aquest mes de febrer, però no hi ha res clar. Parlen de jugar a porta tancada o disputar els partits en un altre país. Cap equip de base no està entrenant-se. Tots estem esperant. Diuen que això es pot allargar fins a l’abril”, explica.

Aquest tècnic lleidatà va treballar en les seues tres primeres temporades amb els equips de jugadors del 2007, 2008 i 2009, respectivament, i aquesta temporada es fa càrrec del de l’any 2010.

“Els nens tampoc van al col·legi, lògicament. Reben les classes online i estan tancats a casa. Surten una estona a caminar o a córrer i tornen de seguida a casa”, relata. “Cada dia és el mateix i es fa molt pesat. Però hem d’aguantar i a veure què passarà.”