Punt del Lleida contra dotze

Com va passar a Sant Adrià davant de l’Espanyol B, una errònia decisió arbitral va privar el Lleida d’una més que merescuda victòria al Nou Estadi de Tarragona (1-1). Els de Molo, que va patir la segona expulsió en el campionat, van ser castigats amb un inexistent penal per unes mans de José Ruiz, quan aquest les tenia creuades sobre el pit, ja en la recta final del primer temps i amb l’agreujant que la jugada que va acabar amb la senyalització de la pena màxima es va iniciar en una altra d’atac del Lleida protagonitzada per Liberto, en què l’extrem lleidatà va rebre fins a tres faltes consecutives sense que el col·legiat n’assenyalés cap.

Però les decisions arbitrals polèmiques no van acabar aquí. Ja a la segona meitat, va passar per alt unes clamoroses mans de Rueda, a rematada de Xemi, amb les mans desenganxades del cos. A banda de trasbalsar els dos equips pel seu peculiar criteri a l’hora d’assenyalar faltes (18 a favor del Lleida i 19 a favor del Nàstic), el valencià Rodríguez Carpallo va culminar el seu desafortunat matí amb una si més no sorprenent redacció de l’acta, confonent-se en l’ordre dels gols i en els minuts (el primer el va concedir al Nàstic en el minut 13 de partit i l’empat, al Lleida, als 15). I més encara, la targeta a Trilles, segons l’acta, la va mostrar per fer caure un contrari de forma temerària, quan va ser per protestar la màxima pena igual que Luso. José Ruiz la va veure, en el mateix minut, per les mans que van donar lloc al penal.

En qualsevol cas, la desafortunada actuació arbitral no pot entelar l’excel·lent partit del Lleida, sobretot en els primers vint-i-cinc minuts, en què els de Molo van passar per sobre dels de Toni Seligrat, als quals va costar moltíssim entrar en el joc. Comandat per un omnipresent Marc Martínez, el Lleida va pressionar més i millor, robant constantment pilotes i amb una verticalitat notable que li feia arribar sempre amb perill a l’àrea de Bernabé. Al quart d’hora, per a satisfacció dels més de tres-cents aficionats lleidatans que es van desplaçar fins a Tarragona i que van animar sense parar els seus jugadors, el Lleida ja s’havia avançat en el marcador. Xemi va assistir José Ruiz, que es va plantar dins de l’àrea i després d’un dríbling en curt que va deixar assegut Bonilla va aixecar el cap per veure Marc Martínez desmarcat al caire de l’àrea i enviar-li la pilota perquè aquest la fiqués a la xarxa per tot l’escaire.

El Lleida, en els seus millors minuts al camp, amb Trilles, Šimic i un impecable Luso, anul·lant els puntes locals, fins i tot hauria pogut augmentar l’avantatge davant d’un desorientat Nàstic, amb sengles rematades d’Abel Molinero (23’) i de Xemi (24’) que se’n van anar fora per poc.

Però els locals, amb un parell de retocs tàctics des de la banqueta, van començar a funcionar quan va començar a aparèixer Fran Miranda al centre del camp i, encara que sense perill, van arribar una mica més als dominis de Pau Torres, fins a la jugada del polèmic penal, que Bonilla no va desaprofitar per fer la igualada.

La segona meitat va ser, especialment en el tram inicial, del Nàstic, malgrat que sense crear perill excepte en una jugada de veritable fortuna per al Lleida. Pereira se’n va anar per velocitat dels dos centrals blaus i va creuar la pilota davant de la sortida de Pau Torres. La pilota va anar a la base del pal i, rebotada, es va passejar per la línia de gol fins a anar-se’n a estavellar en l’altre i sortir cap a l’interior del camp. El Nàstic ja no gaudiria de cap altra ocasió de gol i el Lleida, tret de dos rematades de Liberto, fluix (65’), i d’Oriol (85’) desviat, tampoc. El partit va degenerar en una allau de faltes, enganxades, protestes i la roja a Molo.