Victòria plàcida del Lleida Esportiu contra l'Eixea

Culminant una setmana en què es va parlar més de temes extraesportius en el si del Lleida Esportiu –després de les denúncies al club d’Hisenda i la Seguretat Social– l’equip va fer cas a Molo i va anar a la seua. I la seua va ser, ni més ni menys, que una plàcida victòria davant de l’Eixea (2-0) consolidada en una bona primera meitat amb un matiner gol de Luso (4’) i un altre de Marc Martínez (45’) ja en l’afegit. Els aragonesos, que van justificar la crisi de joc i resultats, van créixer al segon temps però encara que va fer la sensació que aconseguien tancar el Lleida a la seua àrea mai van crear perill real davant d’un Pau Torres que, conclòs el partit, va rebre un homenatge per part de l’entitat com el jugador amb més encontres al club.

El Lleida, que va alternar la línia defensiva de quatre amb la de tres centrals (amb Luso col·locat entre Simic i César Soriano) i amb José Ruiz i Joan Oriol avançats al centre del camp, va aconseguir de seguida el més difícil, que era avançar-se en el marcador. Dos córners consecutius i, en el segon, servit per Abel Molinero, va posar el cap Luso per batre Ander Bardají i tot això abans que es complís el minut 5 de partit.

Es va estirar l’Eixea amb dos rematades de Ballarín (11’) i Ramón López (13’) que Pau Torres va resoldre amb solvència. Al Lleida, malgrat que tocava bé i sortia amb velocitat, li costava arribar amb perill a l’àrea visitant. De fet, només ho va fer en dos ocasions més. En la primera, Luso, rematant un altre córner, en va forçar un altre, el quart, que es va llançar sense conseqüències (27’) i, en la segona, va arribar el 2-0. Abel Molinero va fer un espectacular zig-zag, esquivant contraris (els de l’Eixea van reclamar una falta prèvia en el robatori de la pilota) fins a arribar a la línia de fons per posar la pilota en safata a Marc Martínez que, arribant des de darrere, va afusellar Bardají. Tot just treure de centre, el col·legiat va enviar els dos equips als vestidors.

En el segon temps, el Lleida, sense renunciar a l’atac, va sortir més contemporitzador i amb prou feines va poder crear una jugada de perill malgrat rondar l’àrea rival en diverses ocasions. De fet, en tota la segona meitat no va rematar entre els tres pals en cap ocasió i tan sols en una altra, ja en el minut 90, va rematar amb intenció amb un cop de cap d’Eder, des del segon pal, que va sortir excessivament creuat.

Amb Marc Martínez visiblement cansat, els locals perdien fluïdesa i ni Abel Molinero ni Liberto trencaven ja per les bandes i Raúl González quedava com un nàufrag ancorat entre els dos centrals de l’Eixea que controlaven el joc aeri a la perfecció. En contrapartida, els visitants arribaven més i millor però també sense rematada. De fet únicament van gaudir d’una clara ocasió en el minut 68, en una rematada de Ballarín que va ser aturada per Pau Torres sense gaires problemes.

Així les coses, el segon temps va ser sense encant, amb molt poques coses a destacar i farcit de faltes, fores de banda, pèrdues de pilota i protestes visitants al col·legiat. Els canvis que va introduir Jordi Cortés, que ahir va estar pluriocupat al dirigir l’equip des de la banda en absència de Molo i de Jorge Garcés, que van complir el seu primer partit de sanció, tampoc van servir de revulsiu a un Lleida que va acabar el duel amagat enrere i sense crear contraatacs clars de gol.

L’Eixea va encadenar fins a cinc córners pràcticament consecutius i en el penúltim va veure com es lesionava de gravetat el seu jugador Manu Molina –va ser traslladat en ambulància a un centre hospitalari– al xocar amb Pau Torres, que va sortir a la desesperada a cobrir la seua internada. L’àrbitre, davant de les protestes de l’Eixea, va assenyalar córner.