De més a menys

L’ICG Força Lleida no va poder donar la sorpresa ahir a la pista d’un dels equips més en forma de la competició, un Alacant que va sumar la vuitena victòria consecutiva i que es postula com una de la sensacions en el futur play-off per l’ascens (67-55). En el retorn de Marc Martí a les pistes, els d’Aranzana van anar de més a menys i van acabar sense resposta contra un rival que ho va brodar a nivell defensiu.

El desencert general durant els dos primers minuts no feien presagiar un partit dinàmic, però una vegada que els dos conjunts es van posar a treballar de valent, va acabar sent un primer quart amb un constant intercanvi de cops. L’Alacant va carregar molt sobre Fall i Aranzana va moure la banqueta per intentar frenar el pivot senegalès donant entrada a Shaquille. Un triple de Stutz i un altre de Feliu van donar el primer avantatge destacat a l’ICG Lleida, el 16-19. La segona personal de Stutz va fer que Aranzana donés entrada a Martí, que tornava després de dos mesos de baixa, i els lleidatans van seguir davant fins al final del quart (18-21).

Per primer cop des que va arribar, Aranzana va apostar pel jugador dominicà al quintet inicial

No va començar bé el segon acte, amb cinc punts seguits dels locals, tot i que el Força Lleida va reaccionar gràcies a Feliu i Martí. Schmidt va demostrar que l’Alacant començava a trobar espais a la línia exterior, mentre que els d’Aranzana aguantaven gràcies a la duresa local, traduïda en personals. El públic va començar a pressionar i els àrbitres, com és habitual, van iniciar la compensació, escombrant cap a casa. La igualtat es va mantenir fins als minuts finals del segon quart. Amb el 32-32 de Díaz, Aranzana va demanar el seu primer temps, a falta d’1:18 per al descans, però van ser els locals els que el van aprofitar millor, amb quatre punts de Thiam i Díaz amb els quals l’Alacant se’n va anar al descans amb el 36-32 a l’electrònic. La millor notícia: la serietat defensiva dels lleidatans, als quals els costava trobar el bon to ofensiu i dominar el rebot (21-12).

Shaquille va aparèixer al millor moment i va tornar les taules en el marcador (40-40). Fins aquell moment se l’havia vist molt fatigat. Però Ortega, malgrat la resposta de Santa Ana, i Llompart van trobar petroli des de l’exterior, amb la qual cosa van tornar el domini als locals. Stutz va intentar reduir diferències des dels tirs lliures, però Galán i Ortega van establir la màxima renda per als locals (50-45). Era un moment crític per al Força Lleida, que començava a notar massa l’esforç i a cometre errors. Un de Sans, que va perdre la pilota a l’iniciar l’atac, va propiciar el 54-47 de Schmidt. Nou temps d’un Aranzana desesperat davant de les imprecisions dels seus jugadors a falta de 47 segons per al final del tercer quart. Cap equip va ser capaç d’anotar en aquest temps i el partit va entrar a la fase decisiva amb un dèficit de 7 punts per a l’ICG Lleida. Schmidt no va tardar gens ni mica a elevar la màxima renda local fins als 9 punts. Van aparèixer una altra vegada Shaquille i Stutz, des del tir lliure. Però estava costant molt anotar i a l’Alacant, gens. D’aquesta forma, Pitts va establir el 60-50 i al Força Lleida se li va començar a escapar el duel. Ortega i Díaz van augmentar la diferència fins ls 13 punts i els d’Aranzana ja acumulaven cinc minuts havent anotat només 3 punts. La superioritat de l’Alacant era manifesta. El tècnic va aturar el partit quan faltaven 3:33 per al final i amb el 63-52, després que Mbaye acabés amb la mala ratxa ofensiva. Shaquille va fer que el públic local comencés a murmurar al rebaixar la diferència per sota dels deu punts, però Galán va tornar a posar les coses a lloc. Onze punts a favor de l’Alacant (65-54) i un altre temps d’Aranzana a falta d’1:40 per al final, buscant una autèntica heroïcitat. Com era normal, l’ICG Lleida va acabar cedint en un Centre de Tecnificació que havia pressoinat durant tot el partit i va encaixar una nova derrota, tot i que en aquest cas amb un rival que no és de la seua Lliga, la d’una permanència que tocarà suar.