El Barça cedeix el liderat

El Reial Madrid va ser el que va sortir victoriós del clàssic. Els de Zidane es van emportar els tres punts i el liderat de LaLiga gràcies als gols de Vinicius, amb l’ajuda de Piqué, i Mariano, ja a l’afegit. El Barcelona va ser molt superior a la primera part als blancs, salvats per Thibaut Courtois, però va sucumbir a la segona i es va veure empetitit per un Madrid que va anul·lar un Messi massa sol per guanyar un clàssic al Bernabéu sis anys després.

L’encontre va ser un pols d’estils. Per als blancs era aixecar-se o llançar-se a l’abisme sense xarxa, però van treure el gen guanyador. Amb més marge, Setién va buscar fer mal des de la possessió i en això al Barcelona és complicat plantar-li cara. Ho va intentar d’entrada el Madrid, sempre més vertical, jugant amb ritme i qualitat. Contrastava amb el cloroform que li ficaven els blaugranes, que sentien que el seu moment arribaria més tard i que d’inici el millor era contenir les escomeses madridistes.

És l’avantatge que ara tenen els de Zidane sobre els de Setién quan encara n’hi ha 36 en joc

El Madrid va lluitar contra el rival i la seua falta de grapa a dalt. El seu domini va ser improductiu al primer acte, amb centrades des dels costats que mai van trobar rematador i amb Benzema col·lapsat per la mala ratxa de sis partits sense gol. Tot exposat a la bogeria a la qual condueix Vinícius, tan voluntariós com erràtic en la decisió final fins que va trobar el premi del gol. Fins aquell moment va desequilibrar, però no va decidir bé als metres finals.

A aquest vertigen que va buscar Zidane va ajudar el risc que va córrer amb Marcelo, titular contra tot pronòstic. S’ho jugava tot amb els mateixos que el curs passat es quedaven sense opcions de res al març. Setién va reforçar el seu centre del camp amb Arthur. El va poblar per cuidar sempre la pilota. Sense presses.

Les oportunitats amb Messi sempre acaben arribant. Amb la possessió va buscar anul·lar les virtuts del rival. Va forçar Jordi Alba, acabat de recuperar, i va trobar una via ofensiva que necessitava. En el duel tàctic Zidane-Setién una clau era on marcar la pressió. I el Madrid va intentar que fos alta fins que va haver de recular. Aleshores va començar a patir. Les seues arribades mai van tenir perill per a Ter Stegen, que va veure com Benzema i Kroos xutaven als núvols. Una sola intervenció davant del xut ple d’innocència de Vinícius, l’únic que va generar desequilibri en la defensa blaugrana.

El Barcelona respirava amb pilota. Tancant al seu camp el Madrid reduïa els riscos i augmentava les opcions perquè Messi començava a entrar en joc. Havia perdonat Marcelo, sense veure Isco sol per marcar, quan va arribar el primer avís blaugrana. Va aparèixer la connexió eterna de Leo amb Jordi Alba i Griezmann va perdonar disparant alt. Va ser la jugada que va canviar el panorama. El Madrid, com amb el City, va començar a témer les seues debilitats.

I va aparèixer Courtois amb el paper de salvador. Assegurança davant de dos tirs de Messi, un de sol després de passada picada mesurada de Busquets, i rebutjant per sortir vencedor del mà a mà amb Arthur. El partit ja era del Barça mentre les escomeses madridistes morien en intents de rematada forçats de Benzema i no trobava solucions als desmarcatges de ruptura que trobaven espais al centre de la seua defensa. Va entendre el Madrid que només des de l’entrega màxima a cada pilota podia decantar el clàssic favor seu. Mossegant a dalt i recuperant en camp contrari. Sentint l’alè del Bernabéu que tant pressiona quan veu els seus donar tot el que tenen. Va ser el que va fer a la segona part per equilibrar en els punts el combat abans de clavar un cop que va enviar al rival a la lona.

Semblava impossible superar Ter Stegen, que va volar per treure a contrapeu un xut directe a l’escaire d’Isco. Va sobresortir el desplegament de Carvajal quan el partit va quedar marcat pel físic, amb ganes de treure’s l’espina de la nit negra contra el Manchester City. L’hi va posar mesurada a Isco, que va acariciar el gol amb un cop de cap que va superar el porter però no Piqué, que va salvar en la mateixa línia de gol.

Apareixia per tots els costats Carvajal. Una nova centrada trobava Benzema, que l’enganxava a dalt de volea. El Madrid havia capgirat el partit amb coratge, instal·lat ja en camp rival. La reacció de Quique Setién va ser ficar Braithwate, i tot just sortir va buscar l’esquena de Marcelo. Va veure de prop el gol, de nou ràpid i decisiu Courtois evitant el gol dels barcelonistes. I a l’acció següent va arribar el directe madridista.

Kroos, el gran absent al duel de Champions, va inventar la passada a l’espai gràcies al moviment de Benzema que va arrossegar Semedo. Vinicius va aparèixer i el seu xut va tenir la fortuna de rebotar a la cama de Piqué i despistar per complet Ter Stegen (1-0).

El Barcelona va desaparèixer, com Messi, a la segona part. Va intentar tirar d’orgull per tal d’igualar el duel, però Piqué va rematar de cap a dalt l’única ocasió clara. Marcelo celebrava com un gol guanyar una carrera a Messi i evitar l’empat quan Zidane va recórrer a Mariano. No havia jugat un sol minut en Lliga i la primera pilota que va tocar la va enviar a la xarxa amb un colpejament en semifallada que va tornar a deixar venut el porter alemany i que certificava la victòria blanca i el canvi de timó a la Lliga.