Tres punts de ràbia i moral per a l'AEM

Diuen els entesos en futbol que les victòries –o les derrotes, és clar– marquen el valor dels empats. L’AEM arribava ahir al Recasens necessitat d’una victòria. Una necessitat no tant pràctica –atesa la gairebé impossibilitat de prendre ja a l’Eibar el seu encarrilat ascens– com sí anímica.

Necessitat anímica no per haver de tallar una ratxa negativa –en sis partits sumava una sola derrota–, sinó més aviat per com es van desenvolupar els dos últims duels: l’empat amb l’Sporting al ser aquest equip el cuer i al perdre per greu lesió Uri –ahir homenatjada–, i el també empat al camp del Parquesol amb gol val·lisoletà a l’afegit. El d’ahir contra el Pozuelo va ser un partit gris, però va permetre a les de Roger Lamesa respondre a aquestes dos patacades amb tres crits de ràbia: els gols de Júlia Miró, Andrea i Ona van tornar una altra vegada el somriure a l’AEM. Va ser, a més, la reivindicació golejadora de l’equip al primer partit de la temporada sense Natàlia que, després d’emportar-se un fort cop al genoll a Valladolid, ahir anava en crosses i espera proves per descartar una lesió pitjor. Va ser Pixu, doncs, la que en solitari va assumir la responsabilitat atacant escudada, per darrere, per Andrea i Solà. I tot i que no va marcar, la capitana va fabricar dos dels tres gols blaus. A l’AEM li va costar Déu i ajuda obrir-se pas en el caos que va regnar, especialment en un primer temps farcit d’imprecisions. El joc, això sí, es desenvolupava majoritàriament en camp madrileny, sobretot a partir de la mitja hora, quan l’AEM va començar a arribar amb més perill. De fet, al minut 33, Iris va veure com l’àrbitra li anul·lava un gol per fora de joc en la rematada d’una falta de Barreira. No va ser fins a la prolongació quan les blaves van aconseguir, per fi, trencar la igualada. Pixu es va internar per la dreta i el seu xut, amb poc angle, el va repel·lir la portera perquè Miró, en bona posició, cacés la pilota al cor de l’àrea (1-0). Un gol aconseguit en un moment clau i que va permetre a l’equip respirar alleujat.

Dos jugadores del Pozuelo es van desplomar al segon temps, però sense més conseqüències

Si al primer temps van passar poques coses, al segon encara menys. Això sí, només fins que Andrea va voler. Al minut 69 i després de combinar amb Cris, que va fer un gran partit, es va treure de la màniga una brillant jugada personal per batre Noe d’una rematada seca i creuada (2-0).

El Pozuelo va retallar distàncies a última hora, després de colar-se Carla a l’àrea, en la que pràcticament va ser l’única ocasió del segon temps per a les madrilenyes. Però va ser només un ensurt, perquè poc després Ona tornava a posar les coses a lloc rematant una jugada idèntica a la del gol de Miró (3-1).

La diana va arribar al final d’un llarg afegit que va venir donat per la caiguda de dos jugadores del Pozuelo durant la segona part, sense més conseqüències per a cap de les dos encara que una d’elles va haver de ser evacuada en ambulància en primera instància.