El Força Lleida dóna la sorpresa, trenca amb la mala dinàmica, supera el Valladolid i fa un pas important cap a la permanència

L’ICG Força Lleida va fer ahir un pas de gegant en la carrera cap a la permanència, al sumar una victòria que no entrava dins de les previsions però que té un immens valor. Els d’Aranzana van tombar el líder de la LEB Or, un Valladolid que sempre es va veure superat per un rival molt més ficat en el partit (78-67). La victòria allunya els lleidatans del perill, ara a dos triomfs de diferència a l’espera del resultat de l’Oviedo.

Aranzana va sortir amb Sans en la direcció per intentar frenar la producció de Leimanis i el matx va tenir un inici molt travat, físic, amb molta lluita en el rebot. Aquest va ser per a l’ICG Lleida i això es va traduir en més opcions per a un Shaquille que va dominar sobre Aboubacar. El primer triple del partit, d’un Chapela que no va tardar a donar més dinamisme a l’atac, va fer que Hugo López, tècnic dels visitants, hagués d’aturar el crono. Primer temps a falta de 2:32 per al final del quart inicial i 13-4 al marcador. El Valladolid es va anar carregant de faltes, mentre que l’equip d’Aranzana va seguir brodant-ho en defensa, deixant els visitants en sis punts (14-6) a l’inici del segon acte al Barris Nord.

Va anotar 14 punts en un tercer quart espectacular, amb 4 triples increïbles des d’una gran distància

L’encert de Mackenzie des de la línia exterior va atansar els val·lisoletans, encara que Shaquille va mantenir el domini sota els cèrcols i l’ICG Força Lleida va continuar davant. Tanmateix, als visitants se’ls va veure molt més còmodes i dos cistelles seguides de Bartley van fer que Gustavo Aranzana demanés el seu primer temps mort a falta de 5:04 per al descans (21-20). Tres punts més del canadenc van donar el primer avantatge als val·lisoletans, encara que Feliu i el seu primer triple la van tornar als lleidatans. El duel va entrar en una fase d’imprecisions dels jugadors locals, amb pèrdues absurdes que el líder Valladolid no tenia sinó aprofitar. Nou temps d’Aranzana a falta d’1:35 i amb 26-25 al marcador després que Polanco perdés l’enèsima pilota. Resposta castellana en forma de cistella de Torres i 8 segons al davant. Marc Martí, amb una ràpida penetració, va posar el 28-27, va fallar el tir lliure addicional, però la pilota va acabar a les mans de Mbaye, que sobre la botzina va deixar el 30-27 al descans. Un final de segon quart que convidava a somiar amb la sorpresa, encara que el to defensiu del primer quart havia desaparegut i s’estaven permetent massa cistelles fàcils al líder, mentre que el bagatge des de l’exterior era d’un 2 de 8 en triples.

Dos encerts des de l’exterior de Stutz i Santa Ana van obrir el tercer quart i, encara que el Valladolid va intentar tirar de la genialitat de Leimanis, Shaquille va establir una màxima renda (40-29). Les coses van començar a fluir en atac, amb distribució intel·ligent de la pilota, Feliu va seguir castigant des de la línia de 6,75, igual que un Santa Ana desencadenat. Una nova cistella del capità va provocar que Hugo López aturés la bogeria a falta de 5:08 per al final del tercer quart (50-36). El Valladolid va frenar l’avenç lleidatà, però Stutz es va unir a la festa del triple i Santa Ana va començar el seu particular espectacle. Primer amb un alley oop servit per Feliu i dos triples consecutius des d’una altra galàxia per establir una nova màxima renda dels lleidatans (61-46). Aboubacar va intentar frenar la increïble empenta d’un ICG Lleida en la seua millor versió, però Mbaye, sobre la botzina, va deixar en 15 punts la diferència abans d’entrar en els últims deu minuts.

Leimanis va amenaçar amb un triple tot just arrancar l’últim acte, però van aparèixer Mbaye i Martí. Aquest últim va empènyer els seus companys fins a una màxima renda de 18 punts (69-51), mentre que De la Fuente feia tota mena de gestos amb la impunitat que li van permetre els àrbitres, el pitjor del partit. El Valladolid va començar a tirar de la qualitat individual dels seus jugadors i va retallar diferències fins al 71-57, moment en què Aranzana va aturar el matx. Faltaven 3:53. Era el moment de ser intel·ligents. Parcial d’1-7 per als castellans davant de la desesperació d’Aranzana i aparició a temps de Shaquille per calmar els nervis davant d’un rival que amenaçava d’aixecar el desavantatge.

Nova cistella de Leimanis i resposta de Stutz, providencial robant una pilota i anotant el 76-66 a falta d’1:08 per al final. Feliu va posar encara més calma des de la línia de tirs lliures i es va entrar a l’últim minut amb una renda de 12 punts. Ni el líder de la LEB Or, un aspirant a pujar a la Lliga ACB, va poder amb aquest marge, immers en un Barris Nord entregat al seu equip, que havia donat una de les sorpreses de la temporada a la categoria.