Els atletes confinats somien tornar a suar a l'aire lliure i mentrestant fan servir mètodes imaginatius per córrer dins de casa

Els runners lleidatans viuen el confinament des que es va decretar l’estat d’alarma com si fossin aus engabiades. Estan fora del seu hàbitat natural i somien a tornar a suar a l’aire lliure, mentre busquen a casa no perdre la mínima forma física recorrent de vegades a espais i mètodes imaginatius i d’allò més insospitats. “Pujo i baixo escales sense parar i tinc un garatge on puc fer peses i exercicis amb una màquina el·líptica. No és el més ideal, però és el que hi ha”, explica resignada Rosamari Carulla, una professora de l’Institut la Segarra de Cervera, però que viu a Vilanova de Bellpuig, amb un bon palmarès en les curses populars. Ella és una dels més de 3.000 corredors que van participar almenys en una prova atlètica l’any passat a la Lliga Ponent, el circuit més important, que va aglutinar un total de 47 carreres distribuïdes en prop de quaranta municipis de la província. “El pitjor és no saber quan acabarà això. Quan et poses a pensar-ho resulta una mica anguniós”, remata Carulla, que ara fa les classes a través d’internet als seus alumnes d’administració i finances, a més d’estar pendent dels seus tres fills petits.

Per a l’atleta de muntanya Síl-via Puigarnau, tercera a l’Europeu d’Ultra Trail de l’any passat a Itàlia, el confinament a causa del coronavirus ha estat la gota que ha vessat el vas. Al mes de novembre, just el mes en què li van fer un homenatge a la seua població natal d’Agramunt per la seua trajectòria, va patir la fractura del segon metatarsià d’un peu. Fins al febrer no va poder competir en esquí de muntanya, la seua altra passió esportiva. “Em vaig passar cinc setmanes de confinament lesionada i ara una altra vegada pel coronavirus”, lamenta aquesta professora d’Inefc, de 32 anys, que el mes de gener va fitxar per l’equip Nike Trail España. “La meua temporada començava ara al maig a la Copa del Món a l’illa de La Palma. No puc entrenar-me en condicions i si no rendeixo i amb 32 anys que ja tinc, perdré tot l’esforç que he fet després de la lesió. Intento mantenir-me psicològicament estable, però estava en un moment dolç i ara ve això”, es lamenta mentre pedala en una bicicleta estàtica. “M’entreno com puc. M’he comprat una cinta de córrer amb els diners que tenia estalviats per a un màster”, explica.

També li ha suposat la suspensió del Desafiament de Gegants, un repte solidari en què participava els dies 17 i 18 d’abril per lluitar contra les malalties degeneratives de retina, que consistia a portar torró d’Agramunt fins a l’Aneto (3.404 metres) en col·laboració amb l’organització StargardtGo i la firma Virginias.

Si de reptes solidaris parlem, el que s’emporta la palma és Miquel Solé, que en els últims 25 dels 55 anys que té calcula que ha corregut més de cent mil quilòmetres. I gairebé sempre per causes solidàries. El repte actual és sortir cada dia en homenatge a una persona que ha mort per l’ELA (Esclerosi Lateral Amiotròfica). La seua gesta altruista la segueixen en molts països, sobretot de Llatinoamèrica, a través de les xarxes socials. “Jo segueixo amb el meu repte adaptant-me al garatge i a la terrassa de casa meua. No puc fallar a les víctimes”, assegura aquest auxiliar clínic.

Dos destacats noms en l’atletisme lleidatà com Iván Espílez i Sancho Ayala se senten aquests dies incòmodes. “Ho porto malament perquè estic acostumat a entrenar-me cada dia. Tinc una bici estàtica perquè practico duatló i faig el que puc”, diu Espílez. Per a Ayala, amb un destacat palmarès en veterans de més 50 anys que viu a Solsona envoltat de boscos, “es tracta de no parar mai i ara faig exercicis a casa que abans, arribant esgotat de córrer, no podia”. Tots els atletes consultats coincideixen en el fet que se’ls hauria de permetre córrer a l’aire lliure i en solitari, com passa a Bèlgica. Però comprenen alhora que no ho permeti el Govern central. “La societat és irresponsable i llavors sortirien molts oportunistes a córrer per així trencar el confinament”, sentencien.

Èxit de la Cursa Queda’t a Casa per promoure l’activitat física Entre les iniciatives per promoure l’exercici físic sense sortir de casa durant els dies de confinament, ahir es va convocar una carrera virtual. Es tracta de la Stay at Home Race (Cursa Queda’t a Casa), una idea d’un atleta de Vilafranca, Toni Santisteban, a la qual es van unir els components del Running Lleida Team, format per runners lleidatans independents que no pertanyen a cap club, equip o gimnàs.