CORONAVIRUS ELS EFECTES EN L?ESPORT
Tècnics i preparadors físics consideren necessari fer una preparació prèvia en cas que es reprenguin les competicions
Tècnics i preparadors físics consideren necessari fer una preparació prèvia en cas que es reprenguin les competicions || De dos setmanes en alguns esports i altres, de més d’un mes
Una possible represa de l’activitat esportiva a nivell professional, que cada dia que passa sembla més inviable, obligaria els esportistes a sotmetre’s a un període de preparació previ abans de tornar a competir. Així ho estimen necessari i obligatori tècnics i preparadors físics per evitar, sobretot, les lesions després d’un llarg període d’inactivitat professional, que serà, com a mínim, superior a un mes.
Aquesta minipretemporada serà més llarga o més curta en funció de l’activitat esportiva de cadascú, de manera que els esports d’equip en tindrien prou majoritàriament amb un parell de setmanes d’entrenaments, tot i que altres, com l’hoquei patins, per la seua especificitat, i els individuals necessitarien molt més temps per recuperar la forma que tenien abans de l’obligada aturada.
Els jugadors d’hoquei, que s’entrenen amb patins, i palistes i atletes necessiten dos mesos per estar llestos
“Després de 3 o 4 setmanes sense entrenar-se, que pot ser més tal com està la situació, no es pot reprendre la competició immediatament, seria necessària una minipretemporada d’almenys dos setmanes. No fer-ho seria una irresponsabilitat”, opina Bernat Canut, tècnic del Cadí la Seu.
En la mateixa línia es pronuncia el seu homònim del Força Lleida, Gustavo Aranzana, que també veu necessari aquest període previ de preparació perquè “el que fan ara els jugadors a casa és bàsicament manteniment”. Roger Lamesa, tècnic de l’AEM femení, té clar que amb l’aturada “la forma física de les jugadores baixarà bastant, per molt que s’entrenin a casa, per això seria ideal tenir abans dos setmanes per entrenar-nos”.
El futbolista lleidatà Pere Milla, de l’Elx i ex del Lleida Esportiu, comenta que “els entrenaments a casa no són el mateix, per la qual cosa caldria fer una minipretemporada d’almenys dos setmanes”, i va incidir que l’important també és estar “preparat psicològicament”.
Més complicat ho tenen els esportistes individuals i esports com l’hoquei, la preparació del qual la fan amb patins. “Nosaltres necessitaríem una posada a punt molt més llarga que altres esports perquè els jugadors no poden entrenar-se a casa amb patins. Necessitaríem un mínim d’un mes per posar-nos al dia, tot el que sigui menys seria precipitar-se”, apunta Edu Amat, preparador físic del Llista.
Pel que fa als esportistes individuals, la situació és encara més problemàtica, com és el cas del piragüisme. “Dependrà del que cada palista hagi pogut fer a casa durant el confinament per mantenir certa forma física, però per tornar a competir caldria comptar, com a mínim, amb un mes previ de preparació, encara que per estar al nivell per lluitar per les medalles requeriríem dos mesos o més”, assenyala el lleidatà Guillermo Díez-Canedo, seleccionador estatal d’eslàlom.
La marxa dels jugadors, un problema afegit per als clubs La represa de les competicions implicaria molts problemes, no només el físic, ja que la majoria de jugadors estrangers, sobretot de les lligues menors, han tornat al seu país i el seu retorn, en cas que s’aixequi la suspensió, seria tota una incògnita. “Som en un escenari molt complex, perquè a més de necessitar una preparació física prèvia, cal encaixar totes les jornades ajornades en un curt espai de temps, sense oblidar que molts jugadors se n’han anat i no sabem si les fronteres, en cas de poder tornar, estaran obertes”, assenyala Gustavo Aranzana, que veuria necessari “obrir un període de fitxatges per pal·liar les baixes que els equips tindrem, encara que això seria desvirtuar totalment la Lliga”, conclou el tècnic del Força Lleida, equip que té els seus dos americans, Eric Stutz i Steve Santa Ana, i el bahamià Shaq Cleare, als seus països.