DEPORTES
'Repatriats' pel virus
L’entrenador Pablo Petreñas va haver de tornar de l’Iraq i els golfistes Carlos Pigem i Emilio Cuartero no van poder anar a l’Índia i Kènia || Fernando Jubero i Dani Rubiol van tornar al futbol japonès
La crisi del coronavirus ha tingut una especial incidència en els esportistes lleidatans que viuen a l’estranger o que solen competir durant gran part de l’any en altres països.
Els casos són molt dispars. Tres d’ells, el tècnic de futbol Pablo Petreñas, que era a l’Iraq, i els golfistes professionals Carlos Pigem i Emilio Cuartero, han hagut de tornar a Lleida al cancel·lar-se les competicions, mentre que l’entrenador Fernando Jubero i el seu ajudant Dani Rubiol, que dirigeixen al Jubilo Iwata de la Segona divisió del futbol japonès, van fer el camí invers i van tornar al país del sol naixent poc abans que es decretés a Espanya l’estat d’alarma.
El de Linyola segueix a Mont-real i surt a córrer cada dia, a l’espera que es reprengui la Lliga MLS
“
Ara mateix la situació al Japó, tot i que també s’ha estès el coronavirus, és millor que a Espanya i fem una vida més o menys normal”, explica Dani Rubiol a SEGRE des d’Iwata, ciutat d’uns 180.000 habitants, a unes tres hores per carretera de Tòquio.
“Vam estar el Fernando i jo a casa fa unes setmanes, però quan començava a posar-se aquí la cosa lletja vam poder tornar al Japó. Ens hem entrenat i hem jugat partits amistosos sense públic. En la vida diària no es nota a penes. Cal tenir en compte que al Japó no se saluda donant la mà sinó inclinant-se i els japonesos ja estan acostumats a portar màscara quan algú té símptomes de febre o hi ha refredat. A més, les mesures d’higiene del club són molt estrictes i ens prenen la temperatura constantment”, assenyala Rubiol, que diu que “té una sensació agredolça i alhora d’impotència ja que nosaltres estem bé però patim per les nostres famílies i amics”.
Pablo Petreñas, entrenador de futbol, va fitxar l’any passat com a preparador físic del Naft Al-Wasat, un dels millors equips de la Lliga iraquiana. Ara mateix és a Lleida perquè quan va sorgir el coronavirus a la Xina, la Lliga a l’Iraq estava aturada. “Vam acordar amb l’entrenador, que és iraquià, i el president que era millor que tornés a casa per si es complicava la cosa. Allà es parava tot i jo em quedava sol a l’hotel. Estic esperant que es reprengui la Lliga”, comenta Petreñas, que ja té experiència en el futbol algerià.
Els golfistes Carlos Pigem i Emilio Cuartero també són a casa. A Pigem, que juga el European Tour, li van impedir d’entrar a l’Índia a jugar un torneig, igual que a la resta d’espanyols que hi participaven, per culpa del coronavirus.
“Sóc a casa, però espero que no se m’oblidi el swing”, fa broma resignat. Cuartero estava a punt de viatjar a Kènia. “Ens han cancel·lat els pròxims tornejos, inclosos alguns a l’estiu. Així que les esperances de treballar són molt poques.”
La situació de Pigem i Cuartero s’agreuja perquè són autònoms. No són com els futbolistes que tenen una nòmina i, a més, tenen el seu càrrec un cadi, un preparador físic i, en alguns casos, fins i tot un psicòleg esportiu.
Per la seua part, Bojan Krkic roman a Mont-real (Canadà) són la Lliga de futbol nord-americana (MLS) suspesa. El futbolista de Linyola no segueix un confinament tan restrictiu com aquí. Segons el seu entorn familiar, “almenys pot sortir a córrer cada dia perquè té
molt a prop boscos i, això sí, ho ha de fer en solitari”.