Saúl Craviotto: “No penso en la retirada”

El piragüista lleidatà Saúl Craviotto (Lleida, 3-11-1984) aspira a igualar David Cal com a esportista espanyol amb més medalles (5), i fins i tot a superar-lo si es decidís a doblar. També, a portar la bandera en la cerimònia d’inauguració, que podria compartir amb la nadadora Mireia Belmonte. Té dos ors, una plata i un bronze des que va debutar com a olímpic a Pequín 2008 i una fam voraç per ampliar el palmarès l’any que ve a Tòquio. Parlem amb ell des del seu confinament a Gijón, on s’ha establert des que era un adolescent i on viu amb la seua dona Celia i les seues dos filles Valentina, de 5 anys, i la petita Alejandra, que en va complir 2 al desembre. “Tots els Jocs Olímpics són especials i bonics, però no vull perdre’m aquests de Tòquio i em feia ràbia que s’haguessin d’ajornar perquè havia de ser l’abanderat, però ho entens perquè ara mateix l’esport queda en un segon pla davant del drama que estem vivint al món. Encara no tinc forces per anunciar la retirada. És més, si arriben a ajornar els del Tòquio fins al 2022, potser hauria aguantat fins als de París 2024, però els anys passen i la gent jove puja... Tinc 35 anys i esclar que poden ser els meus últims Jocs. Per això m’agradaria tancar la meua carrera esportiva de manera brillant”, reflexiona en declaracions a SEGRE.

Es troba encara en plena forma. “La veritat és que un altre motiu per voler anar a Tòquio és que em sento encara molt competitiu. Tenim un K4 espectacular en el qual veiem molt a prop la medalla i seria ja la meua cinquena medalla olímpica. La progressió en el cicle olímpic estava sent molt bona perquè havíem aconseguit tres medalles de plata en les successives competicions.”

A part d’engrossir el palmarès, el motiva ser l’abanderat de l’equip espanyol al Japó

Pensa que era “de sentit comú” que el COI ajornés els Jocs. “Al final ha estat un gota a gota de suspensions i renúncies de països, alguns de tan importants com els Estats Units i Alemanya, que han fet vessar el vas i el COI ha hagut de donar el seu braç a tòrcer.”

I comprèn que s’hagi tardat tant a prendre la decisió. “Tot anava canviant d’un dia a l’altre i no era fàcil perquè hi ha moltes històries darrere de l’esdeveniment esportiu. Hi ha interessos de tot tipus i detalls a tenir en compte com que ja s’havien venut pisos a la Vila Olímpica”, conclou.

“El positiu és poder estar més temps amb les filles”

Craviotto s’entrena a casa “de la millor forma que puc ateses les circumstàncies” i es queda amb la part positiva del confinament: “La millor part d’estar tancat a casa és poder dedicar més temps a la meua dona i les meues filles. M’entreno moltes hores durant l’any, sempre vaig amb l’agenda atapeïda i estava tot el dia viatjant. M’entreno a Sevilla bona part de l’any, també vaig a Madrid, i ara estic tota l’estona amb elles jugant o pintant.”