Tres lleidatans expliquen els seus reptes esportius internacionals truncats per la crisi del coronavirus

Participar en la ultramarató que s’anuncia com “dissenyada perquè ningú l’acabi”, fer esquí de muntanya a la ciutat àrtica de Tromso (Noruega), on presumeixen de ser un dels millors llocs per veure les aurores boreals o escalar les gairebé impossibles parets de l’estat de Utah (EUA) són alguns dels desafiaments esportius que havien d’afrontar tres lleidatans i que s’han vist frustrats per les restriccions imposades a causa de la crisi sanitària del coronavirus. Molts mesos i diners invertits en la preparació d’uns plans cancel·lats amb la incertesa de no saber, a més, quan s’acabarà el confinament.

Albert Herrero era un dels 40 afortunats de tot el món que havien estat admesos per córrer el 22 de març la ultramarató de Barkley, a Tennessee (EUA), una peculiar prova de 160 km que s’ha de fer en un màxim de 60 hores i que ha estat definida com “una aventura satànica de rúning”. Només 15 corredors, tots homes, han aconseguit acabar-la des que es va crear el 1986. La inscripció només costa 1,60 dòlars i portar una matrícula de cotxe del país d’origen de corredor, però cal fer tot un treball d’investigació per saber com accedir al seu excèntric organitzador Lazarus Lake (el veritable nom del qual és Gary Cantrell) i a més convèncer-lo per poder-hi participar. “Va ser una ratllada no poder-hi anar. La il·lusió va anar caient a trossos. Primer van vetar als EUA els vols procedents d’Europa, després l’estat de Tennessee va prohibir les activitats en parcs i reserves nacionals, per la qual cosa va haver de suspendre’s la prova. Almenys la carrera ha promès que guardarà les places per a l’any que ve”, explica Herrero, un expert corredor de muntanya i de proves d’orientació.

El corredor Albert Herrero, l’esquiador Jordi Gázquez i l’escalador Pol Figueras, amb els somnis truncats

Pol Figueras, un apassionat de l’escalada, sí que va poder viatjar als EUA. Va ser a començaments de març poc abans de decretar-se el confinament. La destinació: les parets naturals que abunden a l’estat d’Utah. Ell i els seus dos companys, Pere Queralt i Enric Martí, només van poder practicar el seu esport favorit durant tres dies a l’Indian Creek, després de quinze hores de viatge en una autocaravana que van llogar a Los Angeles (Califòrnia).

“Feia un any que planificava aquest projecte i sents molta impotència. Anàvem als Estats Units per un mes i només vam poder-hi estar deu dies. I encara vam tenir sort que vam poder tornar i no ens hi vam haver de quedar confinats”, explica resignat.

Amb resignació ha acollit també Jordi Gázquez el seu frustrat viatge a terres noruegues per practicar esquí de muntanya amb altres amics, alguns dels quals pertanyents com ell al Centre Excursionista de Lleida. “Fa deu anys que anem a diferents destinacions, però aquesta vegada no podrà ser. Teníem llogats uns apartaments i els bitllets d’avió. Tot estava preparat des de feia mesos. Però en aquesta situació excepcional hi ha gent que ho està passant pitjor. No deixaven de ser unes vacances, això sí, frustrades totalment”, lamenta.