Avui es compleixen 80 anys del primer partit que el Lleida va jugar al Camp d'Esports

Avui es compleixen 80 anys del primer partit que el Lleida va jugar al Camp d’Esports, que va coincidir també amb el primer trofeu conquerit pel club. En l’actualitat, aquest trofeu segueix al Camp d’Esports, vuit dècades després.

Som al dimecres 3 d’abril del 1940. Aquell dia, el Camp d’Esports torna a obrir les portes al públic. L’estadi, que durant la guerra ha estat utilitzat amb finalitats bèl·liques, havia quedat totalment devastat després del conflicte, per la qual cosa ha hagut de ser reparat en els últims mesos. Aquesta data, per a la reobertura de l’estadi, no és fruit de l’atzar. Just aquell dia es compleixen dos anys de la caiguda de la ciutat en mans del bàndol franquista. Per al règim, cada 3 d’abril és conegut com la Fiesta de la Liberación de la ciutat.

La reobertura de l’estadi, passada la Guerra Civil, va

La reobertura del Camp d’Esports se celebra en gran. Hi havia molt de públic i era ple d’autoritats de la dictadura. El partit que serveix d’inauguració enfronta el Lleida i l’Espanyol, encara que hi ha un altre partit que enfronta l’Ilerda amb la Sección de Destinos de la 43 Divisió.

El Lleida, fundat després d’acabar la guerra amb el nom de Lérida Balompié –el 1947 canviaria la denominació a Unión Deportiva Lérida– jugava els partits oficials al camp de la carretera de Corbins, ubicat a l’actual carrer Baró de Maials. Es tracta, doncs, del primer partit que el Lleida juga en el que serà el seu històric estadi. I guanya tot un Espanyol per 4-1. L’ariet de Massalcoreig Josep Vidal marca un hat-trick abans del descans i, ja a la segona part, Albareda arredoneix la golejada.

Aquell dia van jugar per l’equip lleidatà, a part dels esmentats, Solsona, Planella, Anguera, Vendrell, Ros, Molins i Codina, entre d’altres. L’equip estava entrenat per l’exfutbolista de FC Barcelona i RCD Espanyol Manuel López Andreu.

Al final del partit, les autoritats entreguen el capità del Lleida i natural de Torrelameu, Manuel Planella, un trofeu gentilesa del comerciant local Zazurca. El trofeu té l’emblema falangista del jou i les fletxes a més de les inscripcions “Restaurante Baviera”, “Lérida” i la data del partit, “3 abril 1940”. Encara que fos un amistós, és el primer trofeu que guanya el Lleida en la seua història del qual es té constància.

Aquest trofeu el conserva a les vitrines, en l’actualitat, el Lleida Esportiu, que el 2011 va recollir el testimoni de la Unió Esportiva Lleida. És a les seues oficines en una sala amb la resta de trofeus, i és l’únic d’aquella època que ha sobreviscut a l’espoli que ha patit, durant anys, l’estadi.

Han passat vuit dècades d’aquell esdeveniment, la meitat sota la dictadura i l’altra amb la democràcia. Però a dia d’avui, aquest trofeu segueix al mateix lloc on el va aixecar, tal dia com avui del 1940, Manuel Planella. I testifica la primera vegada que el Lleida va trepitjar la gespa en la qual viuria els capítols més feliços –i també els més tristos– de la seua història.

El Lleida no va jugar el seu primer partit oficial a l’estadi fins al 1945

Malgrat jugar el primer partit al Camp d’Esports tal dia com avui fa vuitanta anys, el cert és que el Lleida no va disputar el primer duel oficial a l’estadi fins uns quants anys més tard, el 1945. Fins a aquell any va continuar jugant al camp de la carretera de Corbins, malgrat que el Camp d’Esports estava en millors condicions.