“Als Estats Units no s'ho han pres seriosament”

Eddy Polanco, escorta de l’ICG Força Lleida, passa el confinament per la pandèmia del Covid-19 al seu pis de Baró de Maials de Lleida, lluny de la família, la majoria de la qual resideix als Estats Units, un dels països més castigats actualment pel coronavirus. Encara que altres estrangers de la plantilla van decidir setmanes enrere tornar als seus països a l’inici de la crisi, com el cas dels nord-americans Eric Stutz i Steve Santa Ana i el bahamià Shaquille O’Neal, amb qui compartia pis, el dominicà va decidir quedar-se per dos motius: evitar que pogués contagiar la família i esperar que la situació es regularitzés abans aquí per poder reprendre l’activitat esportiva.

“Com que el virus als Estats Units ha començat a expandir-se, aquí ja he estat un mes en quarantena i si me n’anava, hauria retardat més temps la tornada. Està clar que en aquesta situació el millor és estar amb la família, però és un sacrifici per poder anar abans al gimnàs i a la pista per entrenar-me”, explica.

“En aquesta situació el millor és estar amb la família, però és un sacrifici per poder anar abans al gimnàs”

Eddy Polanco, nascut fa 25 anys a Nova York però criat des de petit a República Dominicana, d’on són originaris els seus pares, té la família molt repartida. “És el privilegi de ser dominicà, que ens movem molt”, apunta entre rialles. Els seus pares viuen a Orlando, Florida, en una zona propera al parc d’atraccions Disney World; i els seus oncles i cosins, a Nova York. Des de fa dies va alertar els seus del que els queia al damunt. “Cada vegada que parlava els deia que aquí cada dia es moria algú, que els casos s’estaven multiplicant. Gràcies a Déu s’ho van prendre seriosament i tota la família està bé. Tinc la meua àvia a Nova York, que va deixar República Dominicana per visitar uns familiars i ja no va tenir temps de tornar, i aquestes són les persones que més em preocupen”, comenta.

La situació no és tan greu a Orlando com a Nova York, tot i que reconeix que “la preocupació que tinc és que em diuen que allà la gent no ha pres consciència de la situació, que hi ha persones que surten al carrer sense protecció, s’ho prenen com a Espanya o Itàlia quan va començar el brot. No s’ho han pres seriosament. Ara als Estats Units s’està expandint molt el virus i això va ser una de les raons per les quals em vaig quedar, perquè si me n’hi anava hauria d’estar un altre mes o dos mesos sense fer res, i aquí ens queda molt menys temps per recuperar una mica de normalitat”, explica.

Polanco reconeix que al començament va dubtar si anar-se’n o quedar-se per la pressió familiar. “Al principi, quan va començar tot, els meus pares em trucaven cada dia, de vegades fins i tot dos vegades perquè estaven preocupats. Fins i tot vaig arribar a plantejar-me buscar un vol perquè estava una mica desesperat, però mai m’ha agradat prendre decisions dràstiques. A més, no sabia com quedaria la Lliga, i marxar i emportar-me totes les coses sense saber què passaria no ho veia clar. Vaig parlar amb els meus pares, els vaig explicar la situació, que estava molt bé, prenent totes les precaucions, i ara ja estan més tranquils”, relata.

Aquesta situació, “que no és nova per a mi, perquè des dels disset anys que visc fora de la casa dels meus pares”, reconeix, sí que l’ha obligat a canviar algun dels seus hàbits, especialment els relacionats amb el menjar. “No he tingut més remei que aprendre a cuinar, ja que sempre anava a un restaurant a menjar. Allà on he estat sempre tenia els àpats inclosos al contracte, tant a la universitat com a l’Albacete o aquí a Lleida, on tenia llocs on anar a menjar. No havia de cuinar, però ara m’estic tornant un xef”, apunta entre rialles.

Com tot principiant, aposta per plats fàcils i, si vol lluir-se, demana ajuda. “Intento cuinar coses simples, com arròs, pasta, carn a la planxa, coses fàcils, i si vull inventar alguna cosa, llavors truco a la meua mare perquè em guiï una mica”, reconeix.

Polanco, que va arribar al mercat d’hivern per suplir la baixa de Michael Carey, no creu que la LEB Or es reprengui una vegada s’aixequi el confinament. “No crec que tornem a jugar aquesta temporada. Portem un mes i mig sense fer pràcticament res i per reprendre la Lliga necessitaríem una pretemporada d’almenys dos setmanes. Personalment crec que no s’hauria de reprendre, no només per l’aspecte físic, sinó pel risc que els jugadors correríem de lesionar-nos o de contagiar-nos”, assevera el dominicà, que confia a renovar pel Força Lleida.