Un targarí a la Xina: “Ja fem vida normal”

Marc Carballo Minguell (Tàrrega, 13-9-1976) va viure molt abans la situació en la qual ara es troben els països occidentals afectats per la pandèmia del coronavirus. Marc fa quatre anys que viu a la ciutat xinesa de Qingdao, on es va desplaçar l’any 2017 per entrenar els equips de base del Qingdao Huanghai.

A la Xina, on va començar la crisi sanitària, la població ja torna a fer vida normal i aquest lleidatà, des de la seua experiència, recomana “quedar-se a casa i no sortir, perquè és la millor manera que es pugui tenir controlat el virus al més ràpid possible. Si cal sortir, fer-ho protegits amb mascaretes. Són moments molt durs però s’ha de tenir paciència i fer el que aconsellen les autoritats sanitàries”.

Marc està en continu contacte amb la família de Tàrrega i diu que “els nens ho passen pitjor”

Fer vida normal suposa sortir sense restriccions i tornar a trepitjar bars i restaurants. Per entrenar, encara haurà d’esperar uns dies. “Crec que d’aquí a un parell de setmanes tornarem al treball. El primer equip sí que s’entrena, però la base encara no”, diu Marc, que recorda que “vam estar un mes amb confinament sever i només podíem anar a comprar. Aquí estem tots molt contents per la tornada a la normalitat. Pot sortir, però això sí, amb mascareta. La gent ha tornat als restaurants i els bars, però abans d’entrar et miren la febre i queda registrat que has estat allà”.

En aquest sentit, que “els xinesos estan molt ben organitzats i ho tenen tot controlat. Tothom té mascaretes i a tot arreu hi ha termòmetres que amb només tocar-te el front marquen si tens febre”, i explica que dos companys de club “havien tornat a Espanya i quan van tornar a la Xina els estava esperant la policia a l’aeroport, els van portar a un hospital per fer-los proves i van haver d’estar fins a quinze dies sense sortir de casa per a res. La policia els portava el menjar cada dia i els controlava la febre”.

Marc està en contacte permanent amb la seua família a la capital de l’Urgell i assenyala que “el meu germà Francesc té dos nens petits i aquests són els que pitjor passen el confinament”.

Admet que, després d’aquesta crisi sanitària, “als estrangers la gent ara ens mira pel carrer. No saben quan hem arribat i en el meu cas, ignoren que jo he passat tot el procés aquí, igual que ells”. El que té clar ara és que “almenys fins al desembre no tornaré a Tàrrega”.