«Lleida ciutat podria acollir proves de gel en els Jocs»

Dijous d’aquesta setmana es va anunciar que la Generalitat destinarà fins a 61,5 milions d’euros a l’esport davant de les greus seqüeles econòmiques que deixarà la crisi del coronavirus. Què representa l’esport a Catalunya, no només a nivell social sinó també com a motor econòmic?

Si no salvéssim l’esport perdríem una part molt important del nostre ADN. Estem parlant de 7,5 milions d’habitants i més de 18.000 entitats esportives. Això vol dir que l’esport està molt incrustat al nostre territori i a la nostra societat. No només la part de competició sinó a nivell social. Al final què és el que vertebra les poblacions o els barris? L’esport. Esclar, també la cultura. Però l’esport, per entendre’ns, és és el que hi ha a cada casa. I és molt important també com a sector econòmic amb la creació d’ocupació. Hi ha dades que no les diem mai, però aquests dies les hem estat mirant a l’Observatori Català de l’Esport i el sector de l’esport ocupa més de 95.000 persones a Catalunya. Això significa un 3,2% de l’ocupació total al país. Tots els sectors econòmics són importants, però l’esport també perquè si abaixa la persiana estarem destruint ocupació molt valuosa.

A Lleida el sector econòmic relacionat amb l’esport de neu o d’aventura és molt important. Tenen quantificat o han previst quantificar l’impacte econòmic que suposarà aquesta aturada de l’activitat?

Sí, tenim un estudi en marxa sobre les possibles pèrdues, no només d’aquest sector sinó de tot l’esport en general que es mou a Catalunya. Fa quinze dies vam enviar des d’Esports 12.000 cartes a tot el teixit esportiu que tenim identificat com són clubs i federacions, estacions d’esquí, ajuntaments... A més, hem demanat a l’empresa PwC (Price Waterhouse Coopers) una fotografia de quin pot ser l’impacte econòmic a tot el sector. Des d’empreses esportives, com poden ser, entre d’altres, estacions d’esquí i d’esports d’aventura, passant pel que són clubs, esport escolar, esport universitari, ajuntaments... D’alguna manera, volem que sigui una foto àmplia de l’impacte econòmic real, la xifra que ens espantarà, així de clar ho dic. I a més serà un impacte llarg en el temps i, encara que no podrem arribar a tot amb els ajuts econòmics, almenys sabrem on hem de prioritzar.

A Lleida hi ha més de 8.000 alumnes que participen durant tot el curs en els Jocs Esportius Escolars i uns 11.000 en activitats del Pla Català de l’Esport en horari no lectiu. Què ha suposat aquesta aturada per a aquest sector?

En primer lloc vull aprofitar aquesta entrevista per agrair la tasca d’interlocució, que ha estat constant tant en l’esport federat com en l’escolar. Ens hem reunit periòdicament i l’impacte és dur. Es fa difícil pensar que anem més enllà del 30 de juny en les competicions escolars perquè hi ha darrere una estructura que no es podrà recuperar. Llavors caldrà pensar a preparar molt bé la tornada, sobretot per incorporar aquestes famílies amb fills que encara no practiquen esport. L’objectiu és incorporar tota la població escolar a la pràctica esportiva.

Parlem ara del projecte olímpic Pirineus-Barcelona 2030. Com està afectant la crisi del Covid-19 el procés que ha de culminar amb la presentació oficial de la candidatura?

Bé, cal pensar primer que les prioritats ara mateix són les que són. No hi ha pressa. Just abans de l’esclat de la pandèmia hi va haver una reunió a la seu del Comitè Olímpic Espanyol amb Esports d’Aragó i jo mateix. Falta, per dir-ho gràficament, fer-nos aquesta foto i, a partir d’aquí, formalitzar la candidatura. A més, a l’assemblea del COI, el cap de l’oficina de candidatures de Jocs d’Hivern va dir que per als anys 2030, 2034 i 2038 tenim les opcions de Pirineus-Barcelona, Salt Lake i Sapporo, sense especificar any per a cada una. Tampoc em sorprendria que sorgeixin altres candidatures.

Durant dos anys s’ha anat elaborat un dossier amb 170 pàgines en el qual es perfilen seus, infraestructures i repartiment de funcions. Ja ha transcendit que Vielha allotjarà una de les tres viles olímpiques, però quin paper jugarà el territori de Lleida en uns hipotètics Jocs d’Hivern?

Tant el Pirineu de Lleida com la província en general seran el gran epicentre d’aquest esdeveniment. Beret allotjaria el freestyle i l’snowboard, si el 2026 entrés com a olímpic l’esquí de muntanya podria fer-se al Pallars o l’Alta Ribagorça i el telemark, a Espot. Però no només això, sinó que penso en Lleida ciutat i el pla, en la mesura que estem parlant d’uns Jocs sostenibles d’emissió zero on, per tant, l’Alta Velocitat tindrà un paper fonamental en l’eix Barcelona-Lleida-Saragossa. Per tant, jo no descartaria que a mesura que el projecte vagi evolucionant no només tinguem la Val d’Aran com a gran subseu olímpica, sinó que per què no pensar que la ciutat de Lleida pugui acollir alguna competició pensant en proves de gel? Jo això no ho descartaria.

Vostè ha comentat en alguna ocasió que, a causa dels nous barems del Comitè Olímpic Internacional pel que fa a sostenibilitat i que les aspirants tinguin ja infraestructures i instal·lacions disponibles, ja es podrien acollir ara mateix uns Jocs d’Hivern al Pirineu.

Sí, però, això vol dir que els faríem de la millor manera possible? No, i segurament que, a més, deixaríem passar una gran oportunitat que amb els Jocs poguéssim desenvolupar una sèrie d’infraestructures no imprescindibles per als Jocs, però sí necessàries per al futur del territori.

Tanmateix, no estaríem en condicions de competir a un nivell acceptable com es podria fer en els Jocs d’Estiu.

Sí, i l’única manera de compensar aquest desavantatge, impulsar i situar els esports d’hivern a la mateixa altura que els d’estiu a Catalunya i a Espanya és organitzant un esdeveniment d’aquest nivell. Tenim capacitat per organitzar uns Jocs com els millors, però també hem de competir amb garanties. I si no hi ha els recursos públics per fer els programes de desenvolupament dels esports d’hivern com els d’estiu, no val la pena que continuem. I és indiscutible que sense suports privats el projecte tampoc té sentit.

Què es proposa en aquest sentit?

Ja fa sis anys que estem desenvolupant el programa Esport Blanc Escolar a tercer i quart de Primària i això hauríem de poder fer-ho en tots els cursos i no només parlo de Catalunya, sinó tant de bo que també es desenvolupés a tot l’Estat. És a dir, del que es tractaria és de com a mínim poder portar en els deu anys previs als Jocs tots els escolars a esquiar, i no només els escolars del Pirineu sinó també els de les comarques del pla. Ho faríem amb el concurs de les administracions públiques, amb el mínim cost possible i que fos com una part del seu currículum actiu.

Mobilitat i sostenibilitat són dos conceptes que aniran molt units en el projecte dels Jocs d’Hivern. Quins plans hi ha en aquest sentit?

Aquí tenim un aliat molt valuós com són Ferrocarrils de la Generalitat com a experts en mobilitat. A més a més, pel bagatge del seu president, Ricard Font, com a exsecretari de mobilitat del Govern tenim una carta molt guanyadora, amb un gran coneixement del territori. La mobilitat d’aquí a deu anys segur que no ens la podem imaginar encara. Per tant, estem plantejant una mobilitat verda amb tot el que pugui ser transport col·lectiu, com telecabines (un dels quals s’ubicaria entre la carretera C-28 i Beret) per descongestionar la zona de vehicles, i busos elèctrics. I ja hi ha uns projectes desenvolupats com per exemple acabar la via entre la ciutat de Lleida i Sopeira i després, una vegada dins d’Aran, com millorar les variants i tot el tram des del túnel fins a Baqueira Beret amb projectes que ja estan sobre la taula per part del departament de Territori de la Generalitat. És a dir, no s’està fent res de nou, sinó que s’aprofiten els projectes ja existents. No hi ha tampoc al dossier olímpic la previsió de créixer un metre quadrat més del que ja està planificat avui en els plans urbanístics de cada municipi.

El Parlament de Catalunya va aprovar portar a terme aquest any una consulta a la gent del Pirineu sobre si volen acollir uns Jocs Olímpics. Tem que hi hagi rebuig?

No ens imaginem tirar endavant un projecte d’aquesta envergadura tenint la gent en contra. La consulta s’ha de veure com una cosa normal, però una vegada hi hagi un projecte sòlid s’ha d’explicar molt bé. Quan parlem dels Jocs hem de pensar en un gran aparador turístic a tot el món perquè es conegui el Pirineu, els nostres parcs naturals i el nostre patrimoni cultural.