Aventurers tancats

“Si una cosa positiva, entre tanta desgràcia, aportarà el Covid-19 és que donarà un respir al planeta. Sense nosaltres, els éssers humans, la naturalesa es regenera més ràpid. És l’oportunitat de començar de zero.” Acostumats a grans viatges per Sud-amèrica i Àsia, desafiant rius salvatges, entre canyons profunds i selves inhòspites, els germans Aleix i Ian Salvat viuen amb resignació i certa incomoditat el confinament. Tots dos són guies de riu, baixen en barques de ràfting i imparteixen cursos de caiac al seu club, el Kayak Sort, per la qual cosa, a banda de veure amenaçada la seua activitat, que hauria començat ara per Setmana Santa, també han vist truncats els plans per a nous desafiaments.

L’Aleix tenia previst tornar aquest any per quarta vegada al Perú, on acostuma a passar dos mesos amb l’imprescindible baixant els rius Urubamba, Apurímac i Arazas, que contornegen el Machu Picchu, la ciutat de Cusco i la Vall Sagrada dels Inques, entre els Andes i l’inici de la selva amazònica. “Vas a llocs on sembla que no hagi estat mai ningú i tot i així veus restes de l’impacte humà a la natura. M’han dit fa uns dies uns amics que a la frontera de l’Índia amb el Nepal es poden veure amb claredat els Himàlaies després de molt de temps sense veure’s per la pol·lució”, explica l’Aleix.

L’Ian recorda que a la regió patagònica xilena amb zones encara prou verges i on hi ha alguns dels rius més extrems del món, va comprovar que la capa d’ozó no estava afectada. “Tanmateix, als dos mesos el sol ja cremava la roba i un dels rius, el Futaleufú, que es forma pel desglaç de glaceres, va passar de molt cabalós a estar gairebé sec.”

“Existeix el risc però és la nostra forma de vida” Per als germans Salvat, que van començar a praticar el caiac als quatre anys per influència dels seus pares, el seu esport ha passat a convertir-se “en el nostre modus vivendi”. El seu any natural es divideix entre Europa i Sud-amèrica. Desafien el risc i els ha passat de tot. “Hi ha vegades que les coses es poden torçar ja que és un esport de risc. S’han ofegat amics mentre érem al riu, hem hagut de rescatar companys i altres vegades ens han hagut de rescatar a nosaltres. Moltes vegades la situació és complicada, ja que normalment som molt lluny de zones poblades o ens trobem en indrets de difícil accés”, expliquen.