DEPORTES
El lleidatà Aleix Porras, un dels millors atletes espanyols, va participar en el repartiment de mascaretes
El lleidatà Aleix Porras, un dels millors atletes espanyols, va participar en el repartiment de mascaretes || Voluntari de Creu Roja, ajuda els més vulnerables
El lleidatà Aleix Porras Cantons, un dels millors joves de l’atletisme espanyol, s’organitza entre els seus estudis online d’administració d’empreses a l’UCAM de Múrcia, els entrenaments al jardí de casa seua a Alpicat a causa del confinament, els actes solidaris que l’han portat fins el Nepal i el voluntariat a la Creu Roja.
Ahir, en l’arribada de la primera tramesa de mascaretes per part del govern espanyol, es va aixecar a les cinc del matí per repartir-les entre les 6.00 i les 10.00 a l’estació d’autobusos que, al costat de la de Renfe, van ser els dos punts d’entrega. “Des de molt jove m’ha agradat ajudar en projectes socials. Ajudar les persones que ho necessiten és molt satisfactori. És una cosa íntima que et reconforta més que qualsevol medalla. Davant d’aquesta situació tan surrealista que ens toca viure tot el que no sigui cuidar la salut passa a un segon pla”, explica l’Aleix.
“Reconforta més que una medalla”, diu l’Aleix, que fa classes a interns de la presó i nens de primera acollida
L’atleta lleidatà, que va ser recordista juvenil europeu de 400 metres tanques, reflexiona sobre l’entorn que acostuma a veure en la seua tasca de voluntariat.
“Hi ha famílies i fins i tot nois com jo, de vint anys, que viuen al dia i succeeix aquí a Lleida. El virus no té miraments de llocs ni classes socials, però la gent més vulnerable està molt més exposada”, assenyala l’Aleix, que dedica tres dies a la setmana a repartir menjar a les persones sense sostre de la ciutat. Tot això seguint unes mesures higièniques molt estrictes: “Tenim guants, mascaretes, gels antisèptics i tovalloletes humides per netejar els bolígrafs. Estem sempre netejant-ho tot”, subratlla.
Des de fa gairebé dos anys cada dimarts practica exercici físic amb els interns que volen fer esport de forma voluntària al centre penitenciari de Ponent, tasca que ha vist interrompuda pel confinament. I també des de fa dos anys es dedica a ensenyar castellà a nens immigrants de primera acollida a la Creu Roja.
L’estiu de l’any 2018 va passar les vacances fent classes d’anglès a nens de 4 a 14 anys en un monestir budista de Katmandú, al Nepal. I planeja al setembre anar al Senegal i d’allà creuar Gàmbia per a un altre projecte solidari.