Carme Peirau, que estudia i juga a futbol a la universitat de Tennessee Tech, va tornar a mitjans de març per culpa del Covid-19

Carme Peirau Gabarrell, de 18 anys, es va traslladar l’estiu passat als Estats Units buscant, com molts altres lleidatans, el seu particular “somni americà”: compaginar els estudis, en el seu cas els de Biologia Cel·lular i Molecular a la Tennessee Technological University, amb la seua gran passió, el futbol. Però tot es va veure alterat precipitadament pel malson del Covid-19, que l’ha obligat a abandonar Cookeville, on residia, i tornar a Lleida abans del que preveia. “En qüestió de dies tot va fer un tomb”, assegura. D’estar fent les maletes per visitar les platges de Florida, aprofitant l’Spring Break, les vacances de primavera per als nord-americans, a pujar a un avió de tornada a Lleida en menys d’una setmana.

“D’un dia per l’altre ens van dir que deixàvem d’entrenar-nos i que les competicions quedaven cancel·lades fins a nova ordre. Al cap de dos dies ja ens van avisar que no tornaríem a classe i que ho faríem tot online”, explica la Carme, filla del doctor Xavier Peirau, que ha format part dels serveis mèdics de l’antiga UE Lleida, del Lleida Esportiu i ara del Força Lleida, a més de ser professor a l’Inef. Ella també és de les que opinen que als Estats Units es va subestimar l’efecte de la pandèmia. “On era jo, ningú s’ho prenia seriosament. Per molt que Europa pogués estar afectada, allà és un altre món, els va costar molt reaccionar i prendre-s’ho seriosament”, explica.

Des que va arribar a Lleida fa un mes, ha estat compaginant les classes en línia amb l’activitat física. Segueix la rutina que els ha marcat el seu entrenador, que molt sovint programa xarrades motivadores. “Ens connectem totes les jugadors per seguir xarrades i cada dia hem d’omplir un informe del que fem. Estem controlades”, apunta entre rialles.

La Carme sempre ha tingut molt clar que el seu futur passava pels Estats Units. “Quan de petita em preguntaven què m’agradaria estudiar, sempre deia que el que fos però als Estats Units. Sempre ho he tingut clar per poder combinar-ho amb el futbol”, assegura la lleidatana, que no va desistir en el seu afany per aconseguir una beca completa que li permetés complir el seu somni: estudiar i jugar al seu esport favorit en un dels països en els quals més rellevància té el futbol femení. No endebades EUA ha guanyat quatre Mundials i sengles títols olímpics.

Els seus mèrits acadèmics (les notes de Batxillerat i dos proves d’aptitud, una de les quals d’anglès) i els esportius (va enviar un vídeo amb les seues jugades com a carta de presentació) li van permetre recalar a l’equip de la Tennessee Tech, de la Primera divisió de l’NCAA, on va descobrir una altra manera de jugar. “És molt més físic, de més contacte. Entrades que aquí els àrbitres xiularien falta, allà són legals. A l’inici em va costar adaptar-me. Recordo que les dos primeres setmanes de pretemporada van ser molt dures per a mi, sobretot per l’aspecte físic, que li donen molta importància. Em feia por no estar a l’altura de la resta de l’equip i no poder seguir per la seua gran exigència, però al final ho vaig aconseguir”, relata.

Per a la Carme, que juga de centrecampista, aquest primer any ha estat “d’adaptació”, tant a l’estil de joc com de vida americà. “Sempre s’ha dit que als Estats Units el futbol femení està molt ben considerat i hi ha moltes més possibilitats. És com viure una pel·lícula, absolutament tot. Ara entenc el que vèiem per televisió, que abans pensava que era una mica irreal, però ara que ho he viscut en primera persona puc testificar que és la pura realitat. Com arribar al campus de la universitat i veure un cartell de prohibides les armes de foc. No t’ho acabes de creure”, apunta.