SEGRE

DEPORTES

Raül Arenas va ascendir 115 vegades l'escala de l'edifici per igualar els 1.400 metres de desnivell positiu de la Pica d'Estats

Raül Arenas va ascendir 115 vegades l’escala de l’edifici per igualar els 1.400 metres de desnivell positiu de la Pica d’Estats || Va superar 8.050 esglaons

Raül Arenas, durant el repte simulant una carrera de muntanya.

Raül Arenas, durant el repte simulant una carrera de muntanya.

Creat:

Actualitzat:

Acostumats a córrer llargues distàncies i entrenar-se diverses hores durant la setmana, els atletes porten especialment malament el confinament. Per això s’apunten a qualsevol iniciativa que els suposi un repte, els permet fer un exercici exigent i sortir de la rutina. El penúltim repte ha estat pujar a una muntanya sense sortir de casa, és a dir, fent un exercici que iguali l’esforç que suposa el desnivell positiu d’una carrera fins a un cim. “No podem pujar muntanyes des de casa però... què ens impedeix sumar el seu desnivell?”. Biel Ràfols, el mànager de l’equip de curses de muntanya Salomon Iati, va llançar aquesta pregunta als atletes de l’equip. La idea, expandida a través de les xarxes socials de l’equip, la van acceptar nombrosos atletes, entre ells el lleidatà Raül Arenas, que va pujar a la Pica d’Estats des de casa seua, a Tàrrega.

“Vaig triar la Pica d’Estats perquè m’agrada i és una distància que he recorregut. Des del refugi de Vallferrera fins al cim hi ha 1.400 metres de desnivell positiu”, explica. “Vaig mesurar l’altura del bloc de pisos on visc i vaig fer la divisió. Com que a l’escala de la casa hi ha 70 esglaons, em va sortir que l’havia de pujar 115 vegades. En total vaig pujar 8.050 esglaons”, afegeix. Un esforç que li va costar 1 hora i 45 minuts de temps.

Per no descomptar-se va idear un mètode senzill i pràctic. “Vaig posar deu taronges i una botella d’aigua en un punt de l’escala. Cada deu vegades que les pujava treia una taronja i la botella eren les altres cinc vegades.” Afegeix que “no havia pujat mai tantes escales” i valora el benefici que troba en aquests reptes. “Tots els atletes tenim ganes de tornar a córrer. Com que jo faig reptes de llarga distància, això m’ho prenc com un entrenament mental. Em va molt bé perquè has de tenir una mentalitat molt forta i tot això m’ajuda.”

Això sí, també admet que “com el confinament duri molt més, al final ja no sabrem què fer. Ja ho hem fet tot”, explica entre rialles.

tracking