Carlos Pigem: "Vull jugar, però quan estigui la situació calmada"

El golfista professional lleidatà Carlos Pigem, que segueix confinat a casa, a Lleida, esperant que s’aixequi l’estat d’alarma, va assegurar ahir que “és molt difícil provar de mantenir el joc i el físic en aquestes condicions” en un any molt important per a ell perquè havia aconseguit recuperar la targeta del European Tour.

“No sé com anirà aquesta tornada a la normalitat”, va assenyalar, mentre intenta continuar amb la rutina diària, treballant el swing amb el seu entrenador en la distància, Miguel Ángel Duque, i seguint els consells del seu preparador físic, Joan Solé, i del coach per a l’aspecte psicològic, Joseba del Carmen. Un treball diari a casa, en el qual mira de ser molt disciplinat, malgrat no poder divisar la tornada a la competició.

“L’únic positiu és que passo temps amb els meus pares, cosa que no succeïa des que tenia setze anys”

“No es pot preparar un calendari per jugar tornejos si no sabem com evoluciona la pandèmia. Ningú sap què passarà del cert”, va lamentar el jugador sorgit del Raimat Golf Club que al juliol complirà 30 anys. I és que Carlos vol tornar a jugar com més aviat millor, però no a qualsevol preu. “Jo vull jugar, tot i que amb una situació calmada. Hi ha moltes coses encara en l’aire que impedeixen veure l’horitzó clar”, va dir. “Parlen d’ajuntar tornejos com l’Open d’Espanya, l’Open de Portugal i el Valderrama Masters, per no moure’s gaire geogràficament, però qui assegura que hi haurà avions o hotels en condicions?”, es va preguntar. “Després, amb la concentració de tornejos, tots voldran jugar i els que tenim una targeta parcial [del circuit europeu], patirem molt per entrar.”

No li importaria haver de jugar a porta tancada. “El que volem és jugar, però algú s’imagina una Ryder sense públic?”, es va preguntar.

Tampoc vol parlar encara de temporada perduda a l’espera de veure el que passa. “L’únic positiu és que passo temps amb els meus pares, cosa que no succeïa des que tenia setze anys, i puc parlar amb més gent i amics.” Va reconèixer que “costa molt motivar-te tal com estan les coses, encara que només espero que això passi aviat i tothom deixi de patir una situació que no ens hauríem imaginat mai”, va concloure.