Esportistes d'elit tenen retards o alteracions en el cicle menstrual que ara es normalitza amb l'aturada de les competicions

La regla és la gran ignorada de l’esport d’elit i moltes esportistes tenen retards o alteracions de la menstruació durant les competicions que ara es normalitza a causa del confinament. “Ja s’ha vist en situacions semblants que a les esportistes que s’entrenen a un ritme molt elevat, el més lògic és que ara, quan abaixen bruscament la intensitat, els vingui la regla perquè es produeix una estabilització hormonal en l’eix hipotàlem-hipòfisi-suprarenal-ovari”, explica el doctor Fernando Pifarré, director del Centre de Medicina de l’Esport a Lleida.

Pifarré esmenta, en concret, les corredores de muntanya i les gimnastes com els dos casos més clars en els quals ell ha pogut constatar l’existència d’amenorrea secundària (terme mèdic de quan una dona deixa de tenir el període durant sis mesos o més). “Jo vaig arribar a estar nou mesos amb amenorrea”, explica Sílvia Puigarnau, bronze al darrer Europeu d’Ultra Trail. “Això ho parlem entre les atletes i aquests desajustos hormonals es produeixen per diverses causes com l’estrès, el baix percentatge de greix corporal i el dèficit calòric”, assenyala. Puigarnau és professora d’Inefc i participa en un estudi, encara inconclús, sobre l’amenorrea i el rendiment. “La majoria de corredores de muntanya portem anticonceptius per regular el cicle menstrual”, assenyala. Els canvis hormonals que pugui experimentar la dona esportista depenen de la intensitat de l’exercici i de la morfologia corporal.

L’atleta Sílvia Puigarnau, com moltes altres, utilitza anticonceptius per regular i provocar el període

“No és el mateix una atleta d’ultramarató que una gimnasta”, apunta Magda Lega, delegada territorial de gimnàstica rítmica i responsable tècnica del Club Patricia. “En el nostre esport ha canviat molt la preparació i l’alimentació. Ja no veus aquestes gimnastes tan extremament primes. A les que han estat en programes d’alt rendiment sí que els ve la regla més tard”, apunta Lega. A més, revela que “a dos de les nostres nenes de tretze anys els ha vingut la regla durant aquest confinament”.

La regla ha estat un tabú durant anys i, de fet, hi ha esportistes que han declinat participar en aquest reportatge. “Va molt bé que se’n parli. Entendre el cos és complicat i la regla influeix molt en el rendiment”, afirma Marina Isan, ciclista de Tàrrega del Massi-Tactic, únic equip català femení en la màxima categoria. Segons explica Isan, “a mi m’ha passat que un dia dones el màxim rendiment i l’endemà tot just podia moure’m a causa de la regla. Els primers dies i quan t’ha de venir són els pitjors”.

Per la seua banda, l’atleta d’Ultra Trail Núria Codina admet que “si em passo d’intensitat tinc retards, però de vegades se m’avança, així que passo de controlar-ho”. Apunta també a les pèrdues de sang que comporten dèficits de ferro. “En deu anys he tingut almenys tres anèmies. Els primers dies de regla tens més pèrdues de ferro i hemoglobina. Si ja costa entrenar-se, imagina’t el que és competir”.

Controlar el cicle menstrual és controlar també el rendiment de les esportistes. “Podem recórrer a diversos mètodes, tots legals i sota supervisió mèdica, per tal d’avançar o retardar la regla i que d’aquesta manera no coincideixi amb els dies de competició”, explica el doctor Pifarré.

Exercicis a l’AEM adaptats al cicle menstrual A l’AEM femení porten un estricte control menstrual, supervisat pel preparador físic Víctor Arribas i la psicòloga Bea Lara. “Amb les que tenen la regla fem treballs més lleugers per prevenir lesions. La prioritat és que estiguin bé per al partit”, diu Arribas. Vesela Ivanova, jugadora i estudiant de Medicina, reconeix que “tinc una regla molt dolorosa i quan abans d’un partit no em veig en condicions, li demano a l’entrenador no jugar. La davallada d’hormones augmenta el risc de lesions perquè els lligaments estan més febles”, conclou Ivanova.