Sense aigua ni piragua

La impossibilitat d’entrenar-se ha portat els atletes a suplir els camins i carrers pels passadissos o les escales de les seues cases. Els esportistes d’equip segueixen als seus domicilis les pautes físiques que els marquen els preparadors i els ciclistes utilitzen rodets per fer quilòmetres amb les seues bicicletes.

Cada esportista utilitza els recursos que té a l’abast per mantenir un mínim de forma i els piragüistes, que necessiten aigua i una embarcació per exercitar-se, també han trobat la fórmula per fer-ho. Sense cap d’aquests dos elements imprescindibles.

La Federació Espanyola de Piragüisme ha suspès totes les competicions fins al 27 de juny

La Federació Espanyola de Piragüisme ja va facilitar a alguns dels seus esportistes d’elit, entre els que es compten Saúl Craviotto i Núria Vilarrubla, un aparell, el Kayak Ergometer, que permet entrenar-se en sec. Aquesta opció, que pot comprar-se en centres especialitzats, és la que també han adoptat altres piragüistes, entre ells el lleidatà Rafa Herrera (Sícoris). “M’entreno a la terrassa de casa i és com si estigués a l’aigua, però simula el paleig en sec”, explica.

Herrera havia d’haver participat en el Campionat d’Europa de Veterans, que es preveia el proper mes de juny a Budapest, però s’ha ajornat fins al mes d’octubre. Campió de Catalunya i d’Espanya d’aigües braves en la seua etapa sènior, com a veterà ja s’ha penjat una medalla de plata i una altra de bronze a l’Europeu, en el K2 Marató que comparteix amb el castellonenc Jorge Cinto. “A veure si podem competir a partir de la tardor.”

“Almenys amb aquesta opció mantens una mica la forma, perquè tant de temps sense entrenar-te la perds segur”, explica Herrera, que confia a poder tornar a l’aigua ben aviat. “Diuen que a partir del 2 de maig es podrà entrenar a un quilòmetre de casa. Jo visc a 500 metres de l’embarcador de la Mitjana i tinc la piragua al garatge. En teoria podria entrenar-me, però no ho sé”, admet.

Xavi Miralles, també del Sícoris i membre de la selecció espanyola de descens, ha tirat d’enginy. “Hem fet un arranjament casolà, que veig que també fan servir alguns clubs. Hem posat una taula de fusta de punta a punta de la piscina. Hi hem muntat el seient i el reposapeus i és com estar a la piragua, però sense moure’t”, explica. “Els rems són més petits perquè els reglamentaris no van bé”, afegeix. Miralles, que tenia opcions d’anar al Mundial dels Estats Units de descens, veu la possibilitat de mantenir la disciplina d’un entrenament d’elit. “M’entreno el mateix temps, però fraccionat, ja que és més dur exercitar-te així que fer-ho al riu”, explica.