Emma Carrasco s'entrena en una piscina de 4 metres al garatge

La base de la natació lleidatana també ha viscut amb resignació les setmanes de confinament, en les quals no ha pogut disfrutar del seu medi preferit: l’aigua. Amb les piscines clausurades, molts nadadors han hagut d’enginyar-se-les a l’hora de mantenir les rutines d’entrenament, malgrat que els objectius de la temporada han quedat apartats. “Mai havia estat tant temps sense poder nadar”, afirma Emma Carrasco, una de les fermes promeses de la natació catalana.

La lleidatana ha pogut seguir amb part dels entrenaments gràcies a una piscina de quatre metres que els pares li han instal·lat al garatge, on es manté estable gràcies a una corretja lligada a la cintura. “Havíem de trobar una forma que tant l’Emma com el seu germà Jordi mantinguessin la forma sense sortir de casa. Així que vam instal·lar la piscina, en la qual fan part dels entrenaments, dins de les possibilitats”, assenyala Jordi Carrasco, pare d’Emma i nadador olímpic a Sydney 2000. “Ara mateix, el que desitjaríem és que tornin a una piscina, perquè això significaria que estem més a prop de tornar a la normalitat o a la realitat que ens toqui”, afegeix.

Joan Seguí, director tècnic d’Inef Lleida, entitat a la qual pertany Emma, diu que “els nadadors estan perduts, perquè no tenim la informació que necessitem. No sabem ni quan ni com tornarem. Serà molt complicat, perquè els protocols no s’ajusten a la realitat d’una piscina en la qual es barrejaran esportistes i usuaris”, afegeix Seguí, que assegura que “els nadadors estan més que segurs sota l’aigua, però falta que prenguin decisions sobre el que envolta la piscina”.