Un lleidatà confinat a República Dominicana

Guillem Castanyer Garcia (Barcelona, 6-1-1981) se’n va anar el 2015 per un mes a República Dominicana, per treballar amb la selecció sub-23 de corfbol d’aquest país, i fa gairebé cinc anys que hi és. Hi va anar amb la idea de repetir el que havia fet a l’IES Josep Lladonosa de Lleida, impulsar i promocionar un esport que el va atrapar mentre estudiava a l’INEF de Lleida. Passa el confinament pel coronavirus al país caribeny i confessa que, després de cinc anys, ja està pensant a tornar Catalunya.

“El juliol del 2015 vaig anar a República Dominicana enviat per la Federació Internacional de Corfbol (IKF). La idea era estar-m’hi un mes i exercir com a entrenador ajudant de la selecció sub-23, que havia de competir en un torneig Panamericà”, explica Guillem. “Vam aconseguir la medalla d’or i la classificació de l’equip per al Mundial de l’any següent i el ministeri d’Esports de República Dominicana em va oferir quedar-me com a seleccionador i per promocionar aquest esport al país. Vaig acceptar i hi porto gairebé cinc anys”, afegeix.

Guillem va formar el primer equip sènior a l’IES Josep Lladonosa i el va portar a la Primera divisió

El coronavirus ha afectat més de 9.000 dominicans, amb prop de 400 víctimes mortals. “Van aparèixer els primers casos a primers de març i es van tancar aeroports i ports quatre dies després que a Espanya es decretés l’estat d’alarma”, comenta Guillem.

“Van tancar les universitats, es va paralitzar l’activitat esportiva i el govern va decretar l’estat d’emergència. Encara estem en fase de confinament. Hi ha toc de queda des de les cinc de la tarda fins a les sis del matí i en aquesta franja no hi pot haver res obert i no es pot circular pel carrer. Aquí anem a comprar un dia per setmana, és obligatori l’ús de mascaretes i hi ha horaris preferents als supermercats per a majors de seixanta-cinc anys”, explica.

Després de formar-se com a tècnic de corfbol mentre estudiava a l’INEF, recorda que “vam formar l’equip sènior a l’IEF Josep Lladonosa amb Sergi Pau, el vam entrenar tres anys i vam ser subcampions de Segona”. En una segona etapa, va aconseguir dos ascensos seguits i va arribar a la Primera divisió, i va guanyar la Lliga de Tercera i de Segona i la Copa de Segona.

A República Dominicana recorda que “es van començar a crear associacions de corfbol, fins a les sis que hi ha ara, i la meua feina és visitar les ciutats en les quals n’hi ha, fer clínics i captar jugadors. Amb la sub-19 vam ser quarts en el Mundial del 2016 i cinquens el 2017 i, amb l’equip sènior, medalla de plata als Panamericans de Cali el 2018”, assenyala.

Sobre el país explica que “la vida és molt tranquil·la, no s’estressen gaire. En cinc anys he pogut visitar gairebé tot el país i els paisatges i les platges són espectaculars”. Admet que vol tornar a Catalunya, “fa temps que penso a tornar i serà més aviat que tard”.