Una doble barrera

La Patrícia alterna l’exercici físic en aquest temps de confinament entre la bicicleta estàtica i la cinta de córrer. Al Javier li tira més el ciclisme i imagina aquelles èpiques etapes al Tour. Per no parlar dels dos Alberts, un que afina la punteria amb la pilota de bàsquet i l’altre que no se separa de la pala de tenis de taula. O la Marta i l’Àngela, que practiquen alguns moviments de gimnàstica artística a la sala d’estar de casa. Són només exemples reals d’una llarga llista de 298 esportistes amb algun tipus de discapacitat intel·lectual que estan federats a Lleida.

Els preparadors destaquen els beneficis de l’esport per a les persones amb discapacitat. “Els permet millorar les relacions personals, el benestar físic, establir unes rutines, millorar la mobilitat... En una situació de confinament encara és més important seguir unes pautes perquè es mantinguin actius físicament i mentalment. Els fem pujar i baixar escales o que vagin i tornin a una habitació de casa”, explica Álvaro Terreros, coordinador de l’àrea Esport i Lleure de l’associació Acudam de Mollerussa.

L’exercici els permet millorar les relacions i mantenir-se actius físicament i mentalment

Són persones que necessiten més que ningú el contacte físic i tendeixen a magnificar sentiments i emocions

La pel·lícula guanyadora dels Goya del 2018, Campeones, del director Javier Fesser, va donar visibilitat a algunes persones que, amb freqüència, són excloses de la societat. “Cal canviar la mirada de tothom. És cert que aquest confinament està sent com una doble barrera per a ells. Necessiten més que ningú el contacte físic, magnifiquen les emocions i, en general, demostren molt més l’estat d’ànim”, remarca Terreros que, tanmateix, vol puntualitzar: “Estic segur que no els deixarà seqüeles aquest confinament i si els en deixa serà com a tothom. Però ells tornaran a la vida normal al seu ritme.”

Anna Fillat, coordinadora d’activitats físiques i esportives de la Fundació Aspros, sent una mica de ràbia que en aquesta aturada no s’hagi tingut en compte esportistes amb discapacitat intel·lectual. “Es parla molt dels esportistes d’elit i les seues necessitats, però ells tenen molts mitjans. En canvi, les persones amb diversitat funcional tenen pocs mitjans i necessiten molt fer activitat física. Hi ha moltes d’aquestes persones amb lesions perquè necessiten un tècnic al costat que els digui que no està fent correctament l’exercici”, assegura.

Marta Jové, de vint-i-quatre anys, i Àngela Mora, de catorze, les dos amb síndrome de Down i pertanyents a Asvolcall Lleida, van fer història el març de l’any passat al competir a la Copa Catalana de gimnàstica artística amb el club FEDAC Lleida. Es tracta de la primera vegada a Catalunya que dos gimnastes amb discapacitat participaven en una competició federada, amb la qual cosa es va fer un nou pas cap a la inclusió de l’esport adaptat. L’entrenadora, Maribel Moncasi, incideix que serà una desescalada complicada per a elles.

“La gimnàstica és un esport de contacte perquè són a prop dels entrenadors i es toquen els aparells. Quin serà el protocol que se seguirà i quan podrem tornar a l’activitat normal? No ho sabem. Des de la Generalitat ja ens han avançat que serà un esport especialment complicat i en el cas de la Marta i l’Àngela encara més. Aquestes persones són molt afectuoses, necessiten un afecte constant i, per tant, un contacte. I tenen les seues davallades, clar, però intentem que se sentin importants. És molt gratificant poder entrenar amb elles”, explica Moncasi.

“No tornarem ni a la fase 3 a la normalitat. No estem preparats. Penso que el protocol de les mesures de seguretat i higiene serà molt més difícil”, sentencia Dolors Berdié, directora tècnica del centre ocupacional ADDA a la Val d’Aran. “Els afecta molt emocionalment una ruptura de rutines. Gran part del seu lleure transcorria al nostre centre i a més s’han suspès totes les competicions ACELL. Així que serà incerta la nostra nova normalitat”, subratlla Berdié.

Xavier Palau, coordinador del Club Esportiu Down Lleida, reconeix en aquest sentit que “els nois estan nerviosos i només pensen en quan podran tornar a jugar. Els animem a sortir al carrer i que no deixin de fer activitat. L’aspecte psicosocial és molt important i aquí les famílies desenvolupen una tasca fonamental a l’hora de combatre les pors que puguin tenir davant de tanta incertesa”.

En cadascun dels tretze clubs que participen en les competicions d’ACELL Lleida han procurat, ja sigui online o donant-los unes pautes, que aquestes persones continuïn fent activitat física. Al Centre Especial de Treball Salvador Seguí de l’Institut Municipal d’Ocupació de la Paeria expliquen que “ara que han desaparegut les rutines diàries, més que mai s’han de realitzar exercicis que comportin el treball fi?sic i la dinamització del cos”.

I si es tracta de classes en línia, s’emporta la palma la que van poder gaudir les gimnastes del club FEDAC Lleida, entre les quals la Marta i l’Àngela, amb la mallorquina Cintia Rodríguez, que havia de participar en els Jocs de Tòquio que van ser cancel·lats.

“El desconfinament serà més lent per a ells” Guillem Solé, coordinador d’ACELL Lleida, ha vist com la temporada de competicions se n’ha anat en orris a causa de la pandèmia i es mostra preocupat per aquests esportistes amb discapacitat intel·lectual perquè “tindran un desconfinament més lent que la resta de la població. Hi ha un vincle emocional molt fort en aquestes persones”, remarca.