Febre per fer esport

“Teníem moltes ganes de jugar.” Aquesta va ser la frase més repetida entre els centenars de lleidatans que ahir ja van poder reprendre la seua activitat esportiva favorita, que havien aparcat els dos últims mesos per la pandèmia del Covid-19, i van aprofitar així que els clubs socials i les instal·lacions esportives a l’aire lliure ja van poder obrir amb l’entrada de la regió sanitària de Lleida en la fase 1 de la desescalada. Ho van fer sota unes estrictes mesures de seguretat que tothom va acatar sense problemes, aplaudint els clubs el civisme dels esportistes i aquests, la bona planificació de les entitats.

“La gent s’ha comportat a la perfecció, mantenint la distància social i seguint el protocol de seguretat. Fins i tot han jugat amb mascareta, una cosa que no és d’obligat compliment”, va dir ahir Josep Ramon Gabàs, president del Raimat Golf Club, una de les entitats de la província que més usuaris van rebre el primer dia d’obertura, més de 150. “Ens ha sorprès. No esperàvem aquesta afluència de gent, la qual cosa indica que hi havia moltes ganes de jugar”, va afegir Gabàs, que va poder fer uns forats al costat del professional Carlos Pigem, que també va aprofitar l’entrada en la fase 1 de Lleida per tornar a jugar en el seu club després de dos mesos.

Els usuaris que accedien als clubs socials havien de seguir un estricte protocol, que començava amb una reserva prèvia, ja fos via telefònica o a través d’una aplicació de mòbil; havien d’arribar amb la mascareta i els guants posats, rentar-se les mans amb el gel hidroalcohòlic, prendre la temperatura a la porta i firmar un document de responsabilitat. No podien fer ús ni dels vestidors ni dels lavabos, així com dels serveis de restauració. Ja a la pista, també havien de seguir unes normatives. Només estan permesos els partits individuals i a l’hora de jugar es recomana fer-ho amb un guant a la mà amb què es llança la bola al servir, o que cada jugador utilitzés les seues pròpies pilotes per així evitar contagis.

També estan prohibides les salutacions amb la mà, per la qual cosa molts van optar per fer-ho a distància o tocant-se amb el colze, un gest que ja s’ha fet habitual per la pandèmia. “El que més he trobat a faltar ha estat poder dutxar-me i donar la mà al company a l’acabar. Fora d’això, el protocol ha estat molt àgil i efectiu”, va dir Miki López, un dels poc més de 50 usuaris que van reprendre l’activitat al Sícoris Club. El també sicorista Jesús Almarza es congratulava de poder jugar de nou. “Feia molt temps que ho esperàvem i ha estat fantàstic. Al principi ha costat una mica agafar el feeling”, va dir.

Al CT Urgell, uns seixanta socis van poder reprendre la seua activitat favorita. “Teníem moltes ganes de tornar a trepitjar una pista de tenis. Aquests dies de confinament hem anat fent exercici a casa amb el que podíem, però no és el mateix. Ho estàvem desitjant molt”, va comentar un de les sòcies, Susana Maza, que va aplaudir la gestió del club. “La incorporació ha estat molt bona i àgil, complint les normes”, va afegir.

Al Club Tennis Lleida, que ja prepara l’organització de la primera cita puntuable per a la nova Lliga MAPFRE, que acollirà els millors tenistes espanyols del 10 al 12 de juliol, va comptar amb més de 80 reserves, entre tenis i pàdel. “Per als que juguem habitualment, el tenis és com una droga, i estar-ne sense aquests dos mesos s’ha fet una mica dur. He acabat esgotat però molt content”, indicava un dels socis, Quim Puyuelo, després de completar el seu primer partit en dos mesos. El CN Lleida, que com la resta d’entitats no pot fer ús encara de la piscina, va reunir un total de 130 socis aquest primer dia, el 65 per cent practicant pàdel, un 25 tenis i la resta va utilitzar la pista poliesportiva, mentre que el CT Balaguer va assolir els 60, entre tenis i pàdel. Una altra de les instal·lacions que va obrir ahir les portes va ser 2Llacs de Gimenells i Pla de la Font, un dels centres de referència estatal en esquí aquàtic. A causa que les piscines encara no tenen permís per obrir, molts nadadors i triatletes es van interessar per utilitzar els dos llacs per entrenar-se. Ahir va rebre la visita d’una dotzena d’usuaris, la gran majoria triatletes. “Ha estat un alliberament poder tocar de nou a l’aigua”, reconeixia Josep Bergua, triatleta del Clos Pons, que hi va anar al costat del seu company Tomàs Pueyo i de Joel Porcel, del Xafatolls.

“Entrenar-se sobre un rodet ja cansava”, apuntava aquest últim. “Ha estat una presa de contacte, per tornar a reprendre les sensacions”, va explicar Pueyo, que ja ha reservat cita per dijous que ve en una instal ·lació que, durant la fase 1, pot ser una “salvació” per als amants de la natació.