Trenta anys del penúltim ascens del Lleida a Segona divisió A

Ahir es van complir trenta anys del penúltim –fins a la data– ascens del Lleida a Segona divisió A. Va ser el 20 de maig del 1990, coincidint amb l’Aplec del Caragol, en un Camp d’Esports ple fins a la bandera i davant del Mirandés, al qual els blaus van golejar aquell dia per 6-1.

El Lleida, amb Mané a la banqueta, va alinear en aquell partit Arumí, Rubio, Maza, David, Lecumberri, Txema, Pablo, Gálvez, Palau, Aleñà i Azcona. El quadre castellà es va avançar en el primer minut de partit, però els de Mané ja havien donat la volta al marcador abans del descans (3-1) amb un gol de Palau i un doblet de Sisco Aleñà –pare del jugador del Barcelona cedit al Betis, Carles Aleñà–. A la segona part va rematar la victòria i l’ascens amb els gols d’Azcona, de penal, Eguileor i Pablo.

Amb Mané a la banqueta, l’ascens del 1990 va ser l’avantsala del que es va assolir el 1993 a Primera

Va ser el colofó a una temporada magnífica dels lleidatans, que van acabar líders del seu grup de Segona B. Llavors hi havia quatre grups i només ascendia el primer, sense play-off. El Lleida va acabar la Lliga amb 54 punts, a quatre de l’Osasuna Promesas i a set del Mollerussa, que va acabar tercer.

Va ser l’avantsala de l’ascens a Primera que els de Mané aconseguirien només tres anys després. A més, va significar l’adéu a Segona B durant més d’una dècada, ja que no va tornar a baixar fins al 2001. El pròxim ascens a la Divisió de Plata va ser el 2004 i és l’últim fins a la data, atès que després del descens del 2006, fa ja catorze anys, els lleidatans (ara Lleida Esportiu) mai han abandonat la Segona B.

Aquesta temporada lluitaven pel play-off, però la cancel·lació de la Lliga i la decisió de l’RFEF d’un play-off exprés amb els quatre primers l’ha privat del somni.