DEPORTES
El Lleida reclama en el seu recurs acabar la Lliga
Afirma que l'RFEF pretén “menystenir” tant el club com els seus jugadors
Albert Esteve, president del Lleida Esportiu, en una compareixença davant de la premsa.
El Lleida Esportiu va presentar ahir davant del Comitè d’Apel·lació un recurs contra la resolució de la jutge única de competició de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF), que dilluns passat va donar oficialment per finalitzada la competició a Segona B, sense descensos i amb la disputa d’un play-off exprés entre els quatre primers de cada grup, validant així la classificació en el moment de la suspensió de la competició. Aquesta decisió deixava el Lleida cinquè i, per tant, fora del play-off. En el seu recurs, el Lleida demana la revocació dels acords anunciats dilluns passat, declarar-los nuls de ple dret i deixar-los sense efecte, i que s’acordi la disputa de les 10 últimes jornades pendents de la fase regular i, posteriorment, la fase d’ascens.
En el seu recurs, un document de set folis en els quals el Lleida detalla tot el procés i tota la documentació que ha remès en les últimes setmanes tant a l’RFEF com al CSD, el club destaca els “antecedents fàctics i tendència de l’RFEF que prentén menystenir tant el Lleida Esportiu Terraferma Club de Futbol, com els jugadors esportistes professionals i federats” que pertanyen a l’entitat.
Insisteix que les autoritats permeten tornar a competir i que hi ha tracte diferent amb la Primera divisió
El club diu entendre la suspensió de la competició però recorda que “gradualment i amb el dictat de diferents decrets i altres ordres ministerials, així com després de l’anàlisi de la pandèmia del Covid-19 es va anar contemplant un escenari en el qual pensava que seria possible acabar les competicions esportives”, afegint que “en aquest sentit els 42 clubs que participen en l’LNFP acabaran les seues respectives temporades” i que “de forma sorprenent, la mateixa RFEF que emet les fitxes federatives per als esportistes professionals tant per a l’LNFP com per a la Segona divisió B ha entrat en una espiral de resolucions amb la tendència clara de discriminar 64 dels 80 clubs de Segona divisió B, menystenint així el dret al treball dels futbolistes professionals dels citats 64 equips i clubs que no podran continuar competint ni treballant”.
Denuncia que “no era procedent donar un tractament diferent de la competició de Segona divisió B del que s’ha donat a la de Primera divisió i Segona divisió A”
