Oriol Camacho: «El futbol català tornarà a mitjans d'octubre»

La Federació Catalana ha decidit resoldre la temporada en el futbol amateur amb ascensos però sense descensos. Ha estat determinant el criteri de la Federació Espanyola?

No ha estat del tot determinant, però respecte a ascensos i descensos havíem de seguir més o menys les directrius de Madrid. És evident que la millor solució hauria estat acabar les competicions al terreny de joc però per la situació que s’ha produït i les informacions de què disposàvem de les autoritats sanitàries, havíem de donar per finalitzada la temporada.

Al futbol base s’ha optat perquè tampoc no hi hagi ascensos. Per què s’ha seguit un criteri diferent?

Per dos factors. Un de jurídic i reglat ja que es tracta de futbol formatiu, i un altre per un tema organitzatiu. Si haguéssim aplicat la mateixa fórmula s’haurien donat grups molt nombrosos que exigirien una logística molt complicada. Per exemple, s’haurien de jugar jornades intersetmanals. Això es pot fer en l’amateur, però no en el futbol base perquè aleshores desquadres les alternances que demanen els clubs entre els equips per poder encaixar els partits en l’ús que disposen de les instal·lacions. Passaria a Lleida, però a Barcelona també. Era inviable.

Malgrat que es tracta de futbol formatiu, hi ha hagut queixes al futbol base amb equips que es quedaven a les portes d’ascendir. Les entén?

Aquest sentiment de competitivitat és molt bo, però l’expectativa de dret no existeix. Hi ha dret o no n’hi ha. Hem de fer tots una reflexió i comprendre que el futbol base és formatiu abans que res.

Quan tenen previst començar la temporada vinent?

En primer lloc, estem pendents de les bases de competició que farà la Federació Espanyola al juliol per veure què passarà amb Tercera divisió abans d’articular les nostres competicions. Per la informació que tenim de les autoritats sanitàries i esportives, fins a mitjans del mes d’octubre no podrem començar a competir. El que sí que queda clar és que hem d’acabar al juny, de manera que el calendari serà molt comprimit i s’haurà de jugar en caps de setmana que habitualment es parava com Carnaval, a més de diverses jornades intersetmanals.

Hi ha preocupació als clubs per les seqüeles que deixarà aquesta crisi sanitària i el risc fins i tot de desaparició. Estan preparats per actuar?

El futbol, com l’esport en general, notarà els efectes d’aquesta crisi, és evident. Treballem en un pla econòmic que concretarem més endavant. Tenim dos projectes de suport, un en el futbol aficionat (Tots som un equip) i un altre al femení (#Orgullosa), però fins que no tinguem el calendari no podrem quantificar-ho ja que són bonificacions d’arbitratges i quilometratge, a més de reducció de quotes.

Hi haurà públic als camps quan s’iniciï la temporada?

Amb la normativa actual és impossible. Una vegada s’aixequi l’estat d’alarma, serà la Generalitat i la Secretaria General de l’Esport les que marcaran la normativa. En el seu moment, hi va haver una fase en què la Generalitat va dictaminar que únicament podien accedir als partits de futbol base un tutor legal per cada jugador. Podria ser aquest l’escenari en una primera etapa.

El futbol lleidatà s’ha queixat sovint que se’l considera l’‘aneguet lleig’ del futbol català.

Doncs jo crec que tant aquesta junta com l’anterior han fet una aposta decidida pel territori. Lleida ha acollit la Supercopa de Catalunya i havia de ser seu del Catalunya-Jamaica que no va poder disputar-se a causa de la situació actual. Segur que la temporada vinent es recuperarà per a Lleida aquest partit internacional de la selecció

catalana. I també tenim en compte els llargs desplaçaments que hi ha a Lleida amb els equips del Pirineu. Per això fem aquestes campanyes per compensar aquest desequilibri i ajudar aquests clubs. Això no significa que es puguin millorar coses, però penso que s’està fent una bona feina.

Què opina del recurs que ha interposat el Lleida Esportiu contra la resolució de la temporada a Segona B?Quan a l’FCF ens vam reunir amb els clubs catalans, vam donar suport al seu posicionament i vam demanar un play-off a 8. El que passa és que l’Espanyola no ho va veure viable. El Lleida, com qualsevol club, pot defensar els seus interessos com cregui convenient. Les federacions tenim un paper complicat. Busquem consensos, però és difícil aconseguir que hi hagi unanimitat.