La batalla jurídica del Lleida segueix viva

“Les pretensions del Lleida no són cosa impossible, ja que s’ha construït tot un entramat per a la modificació de les competicions sobre els fonaments d’una resolució –la del CSD– que té els peus de fang. Aquesta és l’opinió expressada ahir per Irene Aguiar, una experta en dret esportiu, al portal Iusport, especialitzat en aquesta matèria. Aguiar defensa que la resolució del CSD del 30 d’abril, que va servir de base per a les posteriors decisions adoptades per la Federació Espanyola de Futbol (RFEF), “va ser un tret al peu”, ja que, segons afirma al seu article, “no va donar la cobertura legal suficient que esperaven les federacions. En realitat, no va donar cap cobertura”.

Aguiar recorda que el Lleida segueix ara “dos camins de recursos: a través del CSD, i la via iniciada a la justícia ordinària”, de les quals creu que la via oberta davant l’Audiència Nacional té més possibilitats, ja que, en el cas dels recursos al CSD, “les resolucions recorregudes se sustenten en les seues pròpies recomanacions i el CSD difícilment es contradirà a si mateix, però en el contenciós sí, això ja és una altra cosa”, afirma.

Afegeix que “el Lleida impugna (i sol·licita que se suspengui l’execució) una resolució del CSD, de suposada cobertura per a l’acabament de les competicions, i una altra de l’RFEF, adoptada en base a l’altra mitjançant la seua Comissió Delegada, per la qual es van acordar els play-offs, sent així que la primera no era més que un conjunt de recomanacions” i que, com a tals, pot ser que no tinguin la força normativa sobre la qual s’haurien pres les diferents decisions. A més, el CSD no pot modificar els estatuts de l’RFEF.