Sincronitzades amb l'aigua

La secció de natació sincronitzada del CN Lleida, la primera i única en terres lleidatanes, va tornar aquest dijous als entrenaments després del confinament. Hi va haver un temps en què se les va batejar com “les Mengual de Lleida”, però això va ser quan l’octubre del 2012 va començar a caminar la secció amb dotze nenes de 7 a 11 anys. Ara ja són 40, trenta de les quals repartides en els tres equips de competició (les benjamines, nascudes entre els anys 2009 i 2012; les infantils, entre el 2008 i el 2005 i les júniors i absolutes, entre el 2004 i el 2001) i deu més a l’escola.

Cèlia Culleré i Mireia Ramoneda són les entrenadores amb l’ajuda de Carla Alonso i Laia Fo, que s’han format com a nadadores a l’equip. Sense tradició en aquesta especialitat de natació, que ara es diu artística en lloc de sincronitzada, el CN Lleida ha anat fent-se un lloc en el panorama català a l’aconseguir algunes medalles aquests últims anys. El gran mèrit d’aquestes nadadores, d’entre 5 i 19 anys, és la seua capacitat de sacrifici, com reconeix una de les seues entrenadores, Cèlia Culleré. “Cal ser molt persistent i molt sacrificada per practicar aquest esport. Durant el confinament les nenes no han perdut tant la forma física com pensàvem. En la sincro es barreja la natació, la gimnàstica rítmica i la dansa. Nosaltres ens entrenem deu hores a la setmana, però l’equip espanyol deu hores al dia”.

El dia 14 havia de disputar-se al CN Lleida el Català, la primera competició d’aquest esport en terres lleidatanes, però va ser suspesa a causa del Covid-19.