El lleidatà Albert Riera: “Nova Zelanda ha estat exemplar per al món”

El lleidatà Albert Riera, futbolista de l’Auckland City de Nova Zelanda, ha pogut viure les dos cares de la moneda en la gestió de la pandèmia. D’una banda ha temut per l’estat de salut de la seua família, resident en diversos punts de Catalunya i l’Estat espanyol, però per l’altra ha tingut la tranquil·litat de viure des de fa anys en un dels països que millor ha afrontat la crisi sanitària mundial. “Crec que ha estat un exemple per a tot el món. Des del primer minut van tancar les fronteres i tota la població va estar confinada. Nova Zelanda ja és un país aïllat, però té moltes connexions amb Austràlia i el sud-est asiàtic. El govern va estar atent i no va dubtar a prendre decisions dràstiques que després han tingut el seu resultat”, afirma. “La preocupació respecte a la família és el que pitjor he portat, però ja em van dir que tot Lleida estava sent responsable malgrat els casos. Hem parlat gairebé diàriament amb ells”, afegeix el futbolista.

La nova normalitat va arribar a Nova Zelanda setmanes enrere i Riera destaca la responsabilitat dels habitants del país oceànic, la costa est del qual és als antípodes de Lleida. “Ara ja fem vida normal. Encara no està tot reactivat, però des del primer moment la gent ha estat molt responsable. Podíem fer esport al costat del nucli familiar, així que no ha estat un confinament com el que ha pogut tenir Lleida”, afirma. Pel que fa a les competicions esportives, el lleidatà estava disputant la Lliga quan va haver de cancel·lar-se. “No es va reprendre i vam ser declarats campions. Ara hem de començar la lliga d’hivern, en què juguem amb altres equips i que no té el mateix nivell. Per a nosaltres la important és la lliga d’estiu, la que dóna accés a la Champions i al Mundial de clubs”, assenyala.

Va arribar a Nova Zelanda com a ‘motxiller’ i va acabar jugant el Mundial de clubs amb l’Auckland

Riera, que va jugar aquest Mundial amb l’Auckland, reprendrà la competició amb el Central United, equip vinculat al City i amb el qual podria fer els últims passos en el futbol professional. “Vaig camí dels 37 anys i he de començar a pensar en el futur. Suposo que el pas natural és el de convertir-me en tècnic, encara que ja veurem. De moment estic treballant amb la base del club, ja que a Nova Zelanda estàs obligat a fer-ho per normativa. Han estat setmanes de molta feina online, però ha estat una experiència positiva. No em plantejo dedicar-me a ser entrenador i acabar a Europa, per ara. És un tema complicat i el temps ho dirà”, assenyala Riera, que va arribar a Nova Zelanda com a motxiller i va acabar jugant a la Lliga. “A Lleida treballava de tècnic d’ambulàncies. Ara crec que no seria capaç de fer ni una tècnica de reanimació”, diu fent broma Riera.