El parapentista madrileny Horacio Llorens, amb sis títols mundials en l'especialitat acrobàtica, s'entrena a l'Alt Urgell Organyà

“He vist passar de llarg dies fantàstics de vol. Ha estat molt dur”, admet a aquest diari des d’Organyà el parapentista Horacio Llorens, sis vegades campió del món i acostumat a volar pels racons més espectaculars del planeta, al qual el confinament pel coronavirus ha suposat un major desafiament que el seu esport d’alt risc.

Des de l’entrada en vigor de la nova normalitat, Horacio Llorens porta uns dies entrenant-se en aquest municipi de l’Alt Urgell, un indret –segons ell– “únic al món” per practicar el parapent acrobàtic, on les especials condicions de la zona li han servit per forjar els seus sis títols mundials d’aquesta especialitat (2008, 2009, 2010, 2012, 2013 i 2018).

“Fa vint anys que vinc durant sis mesos. És el meu lloc favorit d’entrenament. Organyà és un halfpipe de mil metres, amb un vent que genera una onada de mil metres en aquest halfpipe, i quan el temps és bo podem estar pujats a l’onada quatre, cinc hores entrenant-nos. Unes condicions que no te les ofereix cap altre lloc al món. Per això se la coneix com la muntanya màgica”, explica aquest referent mundial del parapent acrobàtic, que també ha estat triple medallista en els Jocs Aeris Mundials –vindrien a ser les olimpíades dels esports aeris– i que compta amb un curiós rècord mundial, que va denominar “el rècord de la fi del món”.

El 21 de desembre del 2012, el dia que segons el calendari maia hi hauria un canvi d’era, Horacio va pujar a 6.000 metres sobre les ruïnes del complex maia de Tikal i va fer 568 rotacions d’Infinity Tumbling per establir un rècord del món que sembla insuperable. Aleshores ja havia fitxat per Red Bull com un dels seus grans especialistes en esports extrems i protagonista d’espots i documentals.

“El meu pròxim repte és volar de nit sobre un volcà en erupció”

Des que Horacio Llorens va aprendre a volar gràcies als seus cosins Raúl i Félix Rodríguez, llegendes de la història del parapent, i al seu oncle Félix, instructor de vol a Albacete, ha anat de repte en repte. Ha volat en uns cinquanta països, des de Noruega al costat de les aurores boreals fins als atols de la Polinèsia, i moltes vegades per llocs per on ningú no havia volat abans. Penya-segats de Sud-àfrica, l’Himàlaia pakistanès, els deserts de Namíbia o l’espectacularitat de les cascades Victòria, a Zimbabwe, són alguns dels llocs que ha solcat amb el seu parapent.