El Barça firma el tercer empat des de la represa i demà podria quedar-se a 4 punts del Madrid

El Barça es va deixar ahir un altre tros de Lliga davant de l’Atlètic de Madrid (2-2), al sumar el tercer empat des que es va reprendre la competició: 12 punts de 18 de possibles que deixen el títol en safata al Reial Madrid. Els blaugranes, que van millorar les prestacions respecte a anteriors compromisos, van merèixer més, però els homes de Simeone van aguantar el tipus i van igualar dos vegades el xoc des del punt de penal, i encadenaven així tretze partits oficials sense conèixer la derrota.

Un Barça-Atlètic sempre promet, fins i tot en temps de pandèmia. I el matx no va defraudar des de l’inici, amb dos equips entregats a un duel calent jugat a un ritme vertiginós, impropi de la gèlida nova normalitat d’aquest futbol virtual d’ambient enllaunat i orfe d’escalf a les grades. L’equip blanc-i-roig va ser el primer a avisar amb una centrada enverinada de Carrasco des de l’esquerra que ni Diego Costa ni Giménez van caçar de miracle. El Barça replicava amb un tret sec de Rakitic que posava a prova Oblak, i amb prou feines s’havien superat els deu minuts de joc quan Diego Costa es ficava una diana en pròpia porta en un córner servit per Messi. Era l’1-0.

L’argentí, inèdit en els últims partits, va aconseguir des del punt de penal el seu gol número 700

Carrasco tornava a fer mal per banda esquerra i provocava el penal d’Arturo Vidal. Ter Stegen li va endevinar la intenció a Diego Costa, però el VAR es va decidir a intervenir i va ordenar repetir el xut, a l’entendre que el meta blaugrana no tenia cap dels dos peus trepitjant la línia. Saúl va substituir el seu company des dels onze metres i va enganyar Ter Stegen per posar l’1-1.

Només s’havien disputat 18 minuts i el xoc complia amb totes les expectatives: futbol d’anada i tornada ple d’alternatives, gols i polèmica arbitral. L’Atlètic, com gairebé sempre que visita el Camp Nou, esperant al darrere, i el Barça, portant la iniciativa a través de la possessió. En un exercici de rebel·lia, va entrar Messi al partit. Un escorç de l’astre argentí va acabar amb la seua típica rosca amb l’esquerra buscant l’escaire dret de la porteria d’Oblak. La pilota va sortir fregant el pal. El 10, en la seua eterna recerca del gol número 700, ho va provar també amb una rematada desviada i una falta massa centrada que el porter de l’Atleti va enviar a córner.

Els de Simeone van poder resistir fins al descans però a l’inici de la represa, Messi per fi feia el gol 700 de la seua carrera al transformar, a l’estil Panenka, un penal de Felipe a Semedo. Deu minuts després, Diego Costa va estar a punt de marcar el 2-2. L’hispanobrasiler va guanyar en el salt Arturo Vidal, però va rematar de cap desviada una centrada d’Arias.

Tot i la rèplica, el Barça continuava sent millor, encara que no arribava amb claredat als voltants d’Oblak. Però es va trobar un nou obstacle. Hernández Hernández va assenyalar el tercer penal de la nit: un lleu contacte entre Semedo i Carrasco que, si bé sí que existeix, és totalment fortuït i sense intencionalitat.

Saúl va tornar a castigar el costat esquerre de Ter Stegen, que aquesta vegada va estar a punt d’aturar el llançament del centrecampista visitant, però la pilota se li va acabar escorrent entre els dits i entrant al fons de la porteria.

Piqué va reclamar un altre penal de Giménez quan intentava rematar al segon pal, però en aquesta ocasió el capritxós VAR no va voler prendre part, una acció reclamada pel Barça des que es va reprendre la Lliga. Poc després, Arturo Vidal a punt va estar de fer el tercer per als blaugranes en una gran jugada coral.

Quedaven vint minuts perquè el Barça, ahir millor que en els últims partits, s’enganxés de nou a la Lliga. Una altra vegada el xilè entrava com un obús a l’àrea visitant per guanyar-li el salt a Lodi, però de nou la rematada no va trobar la porteria d’Oblak. Setién va reaccionar tard en els canvis i va moure la banqueta i va donar entrada a Ansu Fati a cinc minuts del final.

Pitjor ho va fer amb Griezmann, de nou reserva. Jugant-se el campionat, el va posar a l’afegit davant del seu exequip sense temps per a absolutament res. Tot i així, el Barça ho va intentar fins al final, encara que va ser l’Atlètic el que va estar a punt de fer el tercer en una contra de Lemar que Joao Félix no va aconseguir rematar.