La lleidatana Ares López Gilart, de 13 anys, es convertirà en la primera gimnasta artística a entrar interna al CAR

“Em vaig apuntar a la gimnàstica artística perquè volia volar per l’aire”, explica Ares López Gilart, la nena del Club Gimnàstic Lleida de 13 anys que acaba de fer història en la disciplina d’artística perquè serà la primera lleidatana d’aquesta modalitat a ingressar com a interna al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat el proper mes de setembre. Allà es preparen altres lleidatans com els nadadors Paula Juste, Ferran Julià i Emma Carrasco. L’Ares ja anava al CAR durant el curs passat dos dies a la setmana com una baula més d’interminables hores d’entrenament repartides amb el seu club. “Hi ha molt poca gent que sigui capaç d’aguantar aquest ritme. Té mèrit ella, però també els seus pares per sacrificar-ho tot pel seu somni, encara que per a nosaltres és ara quan realment comença el seu somni”, recalca Marina Rion, una de les entrenadores i directores del Club Gimnàstic Lleida, juntament amb Laia Carreño i Imma Escuer.

L’Ares és un diamant en brut que s’acabarà de polir al CAR. “És baixeta, té el centre de gravetat baix i destaca per la seua potència. I una cosa molt important: li agrada molt competir, s’encoratja i no es posa nerviosa; regala somriures als jutges”, expliquen d’ella a l’uníson les seues entrenadores Laia i Marina. Al local del seu club, encara que ben habilitat, el seu talent demanava més mitjans i millors condicions. “Ens falta alguna fossa”, reconeix la Laia, “i si vols fer un doble mortal ens falten escumes. El que tenim és com un matalàs de casa, està bé però no és el mateix”. Té la barra dels esportistes cridats a triomfar. “M’agrada que em mirin quan competeixo”, diu l’Ares. “En el seu primer Estatal se li van oblidar tots els elements i ens vam posar les mans al cap, però ella com si res. Li vam veure talent i moltes ganes”, afirmen la Laia i la Marina.

“És el referent del club i història viva del nostre creixement” Ares López va començar a practicar la gimnàstica artística als 4 anys al Club Inef perquè li agradava fer tombarelles, una cosa que no podia fer quan un any abans la seua mare la va apuntar a twirling. La jove gimnasta va passar al Club Gimnàstic Lleida el 2015 quan van fundar l’entitat les que han estat les seues entrenadores i mentores. “És, sens dubte, un referent i una peça clau del club. És la història viva del nostre creixement i d’alguna manera podem dir que ens ha ajudat a construir el gimnàs”, expliquen la Marina i la Laia, que compten amb 280 gimnastes. “Venia braçalets i alguns dels meus peluixos per aconseguir diners”, les interromp l’Ares amb el mateix somriure amb què conquereix els jutges en els seus exercicis. “Em sento superfeliç quan em surt bé un element. El meu favorit són els paral·lels, però se’m dóna millor últimament la barra”, conclou.