Albert Aliaga, nou president del Força Lleida: «Volem ser a dalt d'aquí a 2 o 3 anys»

La moció de censura es va presentar i es va aprovar per àmplia majoria. Queda patent que era necessari un canvi de timó.

El club necessitava un canvi de rumb, una altra manera de gestionar-lo.

Què era el que fallava?

Crèiem que el projecte estava desgastat, i no culpo només el president, no és l’únic que en té la culpa, perquè al capdavall la resta dels socis també hi érem, però era necessari que tots ens asseguéssim, parléssim i miréssim de fer un club més obert, diferent.

El procés que va provocar el canvi de president pot haver danyat la imatge del club?

No és la millor manera de fer les coses i no ens sentim orgullosos de com ho hem fet, però ja està fet i hem de mirar cap endavant. No sé si afectarà o no la imatge del club, però de moment hem generat il·lusió, que és el que volíem.

El càrrec de president li ha vingut imposat o el seduïa?

Ens vam ajuntar per decidir si continuàvem o no i, una vegada decidit que seguíem endavant, valorem els pros i els contres i em va tocar a mi.

Content de ser president?

Hi ha més bons moments per ser president d’un club esportiu. Aquest no és ni el moment adequat per la situació que estem vivint a la societat ni per la manera en la quan s’ha produït, però s’ha de tirar cap endavant. No sóc cap inconscient i afronto el repte amb moltes ganes i, com ja vaig dir a la presentació de la junta, no sóc només jo, som un grup de gent que treballaran units.

En aquesta presentació va deixar clar que el club no seria ni de bon tros presidencialista. Això vol dir que ho era llavors.

Cada persona té la seua manera de ser.

Quin és el projecte que volen implantar?

Sobretot veure si la ciutat de Lleida vol tenir un projecte en LEB Or o no, i també si nosaltres mateixos som capaços de tirar-lo endavant, perquè potser no som les persones idònies. El que hem fet és fer un pas endavant, obrir-nos i explicar-ho. D’aquí ve la figura del consell assessor que crearem i en el qual estaran representats tots els estaments de la societat lleidatana, des de les empreses i institucions fins a abonats, clubs i gent del bàsquet. Volem explicar el nostre projecte, la problemàtica que estem detectant i ser transparents amb els números. Tothom sap el que percebem de les institucions i el pressupost en el qual ens movem. Aquí ningú s’emporta res, només fem que posar diners per acabar la temporada i cobrir el petit dèficit que es pugui generar cada any. El deute que té el club el té amb els socis. Volem generar il·lusió, encara que sabem que serà un any difícil, però volem veure si la gent té ganes d’ajudar-nos. I no parlo únicament de diners, sinó de col·laborar en altres camps.

És evident que amb el Covid-19 s’acosta una temporada complicada, especialment pel que fa a l’àmbit econòmic. Tem que moltes empreses deixin de col·laborar-hi?

Segurament perdrem més d’una empresa a causa de la situació actual, però ho posarem tot de part nostra perquè aquella empresa o abonat que per la circumstància que sigui no pugui assumir el que aportava o pagava fins ara, segueixi amb nosaltres. No tancarem la porta a ningú. Si una empresa no pot pagar els 5.000 euros que pagava fins ara i únicament en pot pagar 2.000, doncs en pagarà 2.000 i comptarà amb les mateixes condicions amb què comptava abans. Si quan presentem la campanya d’abonats, que ja vaig dir que seria diferent i oberta a tothom, algun abonat no pot pagar el carnet, no es quedarà sense venir a veure el bàsquet. Si té interès per col·laborar-hi, aquella persona entrarà al Barris Nord.

A la presentació de la junta també va posar de manifest la preocupació per la pèrdua de massa social. La reducció del preu dels abonaments va en aquesta direcció.

Preferim tenir, per posar una xifra, 50.000 euros amb 3.000 abonats que no pas amb 1.500, és així de clar. Hi haurà descomptes per als abonats que renovin i els carnets seran més barats.

El repte que s’han marcat és aconseguir els 2.500 abonats. Una xifra que el club no ha tingut mai.

Mai no hem tingut tants abonats però els hem d’aconseguir, i crec que ho podem aconseguir. Serà difícil el primer any a causa de les circumstàncies tan especials que hi ha, però d’aquí a dos anys, sí. Si som capaços d’il·lusionar la gent, que senti el projecte com a seu, crec que ho podem aconseguir. No és parlar per parlar. Som el club de la província que més públic congrega al pavelló. Hem de ser capaços de generar aquesta il·lusió, i crec que Lleida vol un projecte LEB Or. I si no vol o no som capaços de donar a la gent el que vol, ens haurem de replantejar les coses.

Una altra de les premisses del vostre projecte és que estan oberts a fer noves incorporacions a la junta.

Hem d’aconseguir gent nova ja, perquè llavors el missatge seria molt més potent. Estem parlant d’un projecte nou però el 95 per cent de la junta és la que hi havia abans, per això és important que s’hi sumi més gent.

Fa pocs dies que està al comandament, però quins inputs està rebent?

Molt bons. Cert és que hi ha empreses que col·laboren amb nosaltres que ja ens han dit que ho estan passant malament i que ja parlarem, però d’altres han mostrat interès a col·laborar-hi. A més, al correu del club hem rebut missatges d’abonats que volen treure’s el carnet ja, quan encara no sabem les condicions. Tot canvi genera il·lusió, ara ens toca a nosaltres demostrar que som capaços de recollir aquesta confiança. Per aquest motiu hem de ser molt clars amb la campanya d’abonats, amb les empreses, amb les famílies de la base, amb tothom, i molt transparents.

Però per molt que el projecte il·lusioni i es treballi bé, tot depèn del fet que la pilota entri i es guanyin partits. És una realitat, però també una injustícia.

Totalment. Recordo que l’any que vam descendir la gent aplaudia a cada partit perquè l’equip ho donava tot. Això sí que la junta ho té clar, volem un equip compromès i que ho doni tot fins on arribi. Comptem amb un pressupost ajustat però que alhora és ambiciós. No diria que som uns inconscients, però sí que som atrevits, perquè som conscients que necessitem un equip que generi il·lusió. En aquest sentit, creiem fermament que Gustavo [Aranzana] és l’entrenador ideal i hi ha jugadors que han renovat o han fitxat perquè ell és el tècnic.

El pressupost de la temporada que ve serà inferior al de l’anterior, que va ser de prop de 650.000 euros. Se sap quant es rebaixarà?

Tot just portem un mes i encara hi estem treballant. Serà més baix que l’any passat, això segur. Quant? No ho sé. La idea és comptar amb una plantilla de deu jugadors i després ja veurem.

Encara no se sap si els partits d’aquesta temporada seran amb o sense públic. No tenir-lo, la qual cosa implicaria renunciar a la partida d’abonats, com repercutiria en el club?

Seria un desastre, no únicament pel tema econòmic, que també, sinó perquè ho necessitem per enfortir i donar visibilitat al projecte.

S’ha parlat també de la possibilitat que la temporada que ve hi pogués haver un abonament virtual en cas que els partits es donin per televisió. Com estan les negociacions?

El que és gairebé segur és que tots els partits es podran veure per televisió. Els clubs hem arribat a un principi d’acord amb la federació, encara que haurem de fer un esforç important, ja que haurem de fer-nos càrrec de la producció, però ho hem de fer. La FEB també ens ha dit que pagarà alguna cosa, però no sabem la quantitat. També s’està treballant, i nosaltres som a primera línia perquè ens interessa molt, en el fet que hi pugui haver un abonament virtual, però LaLiga TV, que és qui té els drets, no ho veu factible. Seria una manera de pal·liar la pèrdua d’abonats si els partits són sense públic.

La situació que està generant el Covid-19, l’han previst als nous contractes?

No, el que farem és que els jugadors firmin un codi intern. Ja ho tenim, però ara s’adaptarà a la situació actual, amb un protocol del que han de fer i el que no, i amb sancions en cas que s’incompleixi. Es tracta de gent jove, alguns vénen de fora, i han de ser conscients de quina és la seua professió. Fins i tot portar a terme algun control, ja no tan sols de PCR, sinó saber on són i quins horaris fan.

La FEB encara no ha donat a conèixer el protocol per a la temporada que ve. En el cas que obligui els clubs a fer PCR als jugadors de forma regular, com ho podran assumir?

No crec que ho facin, no poden obligar-nos, als clubs, perquè si és així, aleshores hauríem de tancar. Sortiria a més de 1.000 euros per partit, és del tot inviable.

Falten encara tres peces interiors, però està satisfet de com està quedant l’equip?

Sí, molt satisfet. El primer canvi quan vam entrar va ser nomenar Joaquín Prado com a director esportiu, ja que amb Gustavo [Aranzana] el teníem emparaulat des que se’n va anar. La renovació de Miki [Feliu] era prioritària i també la recerca d’un combo com el que hem fitxat [Kaspars Vecvagars] i ara hem de buscar dos 5. L’any passat, ser pacients va ser bona idea perquè vam aconseguir portar Shaquille [Cleare]. Aquest any també tinc el seu compromís que si té alguna cosa m’avisarà i si nosaltres tenim la possibilitat de fitxar-ne un altre, també. Shaq és una opció, però no és una prioritat com ho era l’any passat, encara que ens ajudaria molt.

Pregunta obligada: i de l’ACB, què?

Ara mateix estem intentant assegurar la supervivència i viabilitat del club. Tots somiem. Sabem que el 2021 es compleixen vint anys de l’ascens de Lleida a l’ACB i si es pot jugar amb públic ens agradaria celebrar-ho, però les altres coses queden molt lluny. Aquest primer any volem il·lusionar la gent i assegurar la viabilitat del club, i si ho superem, que no en tinc cap dubte, aleshores el següent objectiu és fer un projecte seriós a dos o tres anys vista, i quan dic seriós vull dir per ser a dalt, perquè el contrari no té cap sentit. Si el nostre projecte és ser sempre dels més pobres de LEB Or i que la gent no s’animi, perquè el que volen els aficionats és veure guanyar el seu equip i competir, el millor és que ens dediquem a la base i a fer un equip per estar a Plata. No volem crear res fictici.