Drama per a l'Atlètic

Definitivament, a l’Atlètic de Madrid no el beneficia el paper de favorit, apartat, quan més responsabilitat sentia i quan més opcions se li pressuposaven, de la Lliga de Campions per un rebot al minut 87, que va significar el 2-1 definitiu; i pel Leipzig, un equip que va causar el fiasco del conjunt blanc-i-roig, al qual va doblegar amb la determinació de qui no té res a perdre. De forma cruel, amb un gol en pròpia porta de Stefan Savic al minut 87; quan l’Atlètic semblava més sencer després d’un llarg recorregut sotmès per l’adversari. Però tampoc res estrany en el global de tot el partit. Va ser millor el Leipzig. Els de Diego Pablo Simeone hauran de continuar esperant per l’anhelada Champions. De nou Lisboa, com en aquella final del 2014, li va negar un destí exitós. Ni aquesta experiència, ni la irrupció al segon temps de Joao Félix no van frenar les ganes del Leipzig d’escriure la seua història en la màxima competició. Un club amb onze anys de vida que es dóna a conèixer a Europa a costa dels atlètics. El format compacte per culpa del coronavirus va escurçar el camí i va augmentar la fe d’equips com el Leipzig, que s’enfrontarà dimarts contra el PSG per la final. Lluny quedava Anfield per a l’Atleti, com es va allunyar de nou el somni d’una Champions blanc-i-roja. Dani Olmo va fer l’1-0. Els de Julian Nagelsmann van continuar manant fins que va entrar Joao Félix. A casa, el portuguès només va mirar a la porteria contrària. Va encarar, va regatejar i es va associar despertant els seus companys, fins que va forçar el penal que ell mateix va convertir en l’1-1. Va passar a patir el Leipzig, mentre Cholo cremava naus amb Morata. El guió d’èpica i victòria disputada semblava escrit per a l’Atlètic però, després de molt temps sense arribar, per l’esquena de Trippier va aparèixer el Leipzig, amb una passada enrere que Adams va convertir en gol després d’entrepussar la pilota en Savic. No hi va haver temps per a més i l’Atlètic se’n torna cap a Madrid.