Aquest Barça és una ruïna

El FC Barcelona va rebre ahir a Lisboa una humiliació històrica que certifica el final d’una època i que no només posa al disparador l’entrenador, Quique Setién, i bastants jugadors, també deixa molt tocat el president, Josep Maria Bartomeu, la gestió del qual ja ha estat molt qüestionada aquest últim any. El Barça va quedar eliminat als quarts de final de la Lliga de Campions amb el més gran dels ridículs. Va perdre 2-8 davant d’un Bayern de Munic inifinitament superior, en la que suposa la golejada més gran mai rebuda a Europa en tota la llarga història d’aquest club.

El Barça es va acomiadar de la Lliga de Campions i de la temporada humiliat. La màquina alemanya va passar per sobre del quadre blaugrana a la primera mitja hora (1-4) i no va trobar oposició en la desfeta del projecte de Setién. Una plantilla que va deixar evidència de final de cicle, amb jugadors veterans que ja han donat el millor de si, i uns joves que no acaben d’estar a l’altura. Menció a part mereix la qüestionable política de fitxatges del club, que ha gastat molts diners en futbolistes que no han respost com que s’esperava, com Griezmann, que ahir va començar a la banqueta.

L’equip mai va tenir capacitat de reacció i es va apagar en els minuts finals, com tantes vegades

Principalment Messi i l’orgull d’un equip de campions eren els arguments dels de Quique Setién per confiar a arribar a semifinals el pròxim dia 19 contra Manchester City o Olympique de Lió. Tanmateix, el futbol, la confiança, el gol, el joc, l’actitud i la intensitat venien del Bayern.

El Barça no es va atrevir o no va tenir fe en les seues cames per fer una bona pressió al rival i el Bayern va avançar línies per jugar amb els 10 en camp contrari. Així va asfixiar un conjunt blaugrana que a sobre va tenir el dia matusser en defensa, incapaç si més no d’un refús fiable.

Buscant l’esquena de la defensa alemanya, posicionada al centre del camp, va trobar les seues poques opcions, fins que es va desencadenar el Bayern i va llançar atacs demolidors que van fer enrojolar-se els de Setién. En només mitja hora el marcador ja era d’1-4 per a l’equip alemany, que només va necessitar quatre minuts per marcar. La segona part va portar aquesta falta de futbol i físic que acompanya a l’equip fa temps, per deixar-se anar en els minuts finals.

El que va semblar un intercanvi de cops es va convertir ràpid en un monòleg. L’aposta arriscada de Hans-Dieter Flick va permetre la primera arribada en superioritat dels de Setién als tres minuts. Tanmateix, la resposta alemanya, amb la defensa culer al seu lloc, va ser el 0-1 (4) de Müller en una senzilla paret amb Lewandowski.

Va aconseguir de nou trencar la pressió el Barça, aquesta vegada per banda esquerra, i la centrda d’Alba la va ficar a la seua pròpia porteria Alaba (1-1). Li va costar ajustar el Bayern i allà va perdonar el quadre blaugrana, ja que Luis Suárez la va tenir també en un mà a mà que va parar Neuer i Messi, en una centrada enverinada, es va trobar el pal. Van ser 10 moments de frenesí, amb clar patir de les defenses, però la intensitat del Bayern va incomodar molt un Barça incapaç de trencar aquesta pressió, ni sortir del seu camp. Una cursa de Messi al minut 20 va ser un altre oasi de fe blaugrana abans de la gran desfeta. D’allà a la mitja hora Perisic, Gnabry i Müller van posar l’1-4 i van liquidar l’encontre.

Sergi Roberto i Ter Stegen van fallar, però la inseguretat era general. El Bayern va prendre un respir per tornar al segon temps amb el mateix ritme, una diferència física que va impedir al Barça pressionar com per amenaçar amb la remuntada.

La reacció de Setién al descans va ser donar entrada a Griezmann, però el francès amb prou feines hi va participar com a la resta de la temporada. Va ser Suárez, en una altra jugada a l’esquena, que va retallar amb el 2-4 a mitja hora del final. El gol va activar de nou la màquina de Flick i amb una gran jugada, Davies va donar el 2-5 a Kimmich. Capcot, l’equip va encaixar els gols de Lewandowski i Coutinho, doblet com a jugador cedit pel Barça per fer que el ridícul fos encara pitjor. Setién va agafar un equip que amb Valverde era líder a la Lliga i el deixa en blanc i firmant el ridícul més gran de la seua història.