El Llista arranca un empat

El Lleida Llista va començar el campionat amb un empat que fa justícia al que es va veure a la pista que ha estat cridada del desterrament a Bell-lloc, però que més aviat caldria dir d’acollida per agrair el gest a la localitat del Pla d’Urgell, després que l’equip de la capital del Segrià hagués de buscar una altra casa atès que l’Onze de Setembre es va habilitar com a hospital de campanya per acollir casos lleus de Covid. L’equip d’Albert Folguera va estar sempre incòmode davant un acabat d’ascendir com el Vendrell que va aconseguir imposar el ritme que més li convenia i que després d’anar dos vegades al darrere en el marcador, va estar a punt d’emportar-se la victòria.

Va ser el Vendrell, a més a més, un rival molt dur, que va fer de la pista un camp de mines i que va tallar contínuament el joc superant la vintena de faltes, cosa que mostra sense embuts com es va desenvolupar el partit.

En aquesta temporada tan atípica, s’ha de dir en primer lloc que ja no val el tòpic que els equips es faran forts a casa. Amb pistes sense públic, excepte personal dels equips i de la instal·lació a més d’alguns periodistes, l’ambient no té gaire encant. Si a això li afegim que el Llista jugarà en una pista que no és la seua habitual, amb una superfície molt diferent com és el terratzo respecte al parquet al qual estava acostumat i que a sobre ha tingut una preparació molt precària per les reformes que s’han fet al pavelló de Bell-lloc, podem entendre en bona mesura per què els homes d’Albert Folguera no se sentien còmodes. Això no treu, com va dir després del partit el mateix entrenador lleidatà, que l’equip ha de millorar molt perquè d’eines n’hi ha per fer-ho.

El partit va començar bé per al Llista i molt aviat, als 4 minuts, Andreu Tomàs transformava un penal que posava al davant els locals. L’avantatge va ser tot just un miratge perquè un altre penal al cap de només un minut, aquesta vegada a favor dels tarragonins, tornava la igualtat a l’electrònic (1-1).

El joc, com el resultat fins aleshores, era de constant estira-i-arronsa. Martí Serra es lluïa i demostrava la seua qualitat i el gran futur que se li augura en un parell d’intervencions plenes de reflexos. I si Serra resolia a darrere, l’incombustible Andreu Tomàs ho feia a dalt. Aquesta vegada posava el 2-1 gràcies a una falta directa que, com és habitual en ell, va ser tot un exercici d’habilitat. Però quan ja agonitzava la primera meitat era Necchi el que resolia un embolic i posava el 2-2 amb el qual s’arribava al descans.

A la segona meitat hi va haver trams en els quals el Vendrell va ser millor i fruit d’això es va posar al davant per mediació de Lluís Ferrer (2-3). El Llista, sense tenir el seu millor dia, no es va rendir mai i va aconseguir empatar gràcies a un altre veterà, Jepi Selva. Hi va haver ocasions per als dos equips fins al final, però el 3-3 va ser inamovible.

bell-lloc

El tècnic del Lleida Llista Albert Folguera va dir després del partit que “per molta pretemporada que facis, venim de molt temps sense competir i s’ha notat. Era el primer partit contra un rival que acaba de pujar i que no té res a perdre, que ha arriscat i ha pressionat moltíssim i ens ha fet anar al seu ritme”.

Folguera es va mostrar crític amb els seus. “Ens ha faltat fluïdesa, hem fet passades massa curtes i precipitades, i hem estat una mica desdibuixats. No obstant, era el primer partit i hem de serrar les dents i seguir.”

Va reconèixer que “hi ha hagut moments en què ens han tret del partit i no hem entès la manera de xiular de la pretemporada en aquesta de la primera jornada de Lliga. En dotze minuts ja acumulàvem catorze faltes a favor i en tota la segona part, només la meitat. Ells han continuat agressius i no ho hem gestionat bé”.