Josep Maria Espasa: «Vull estar molt a prop dels clubs»

Després de 25 anys de carrera com a entrenador de futbol, s’esperava que un dia seria a l’altre costat de la barrera?

No, però les oportunitats arriben. És un repte molt il·lusionant en el qual vinc a sumar, però he de reconèixer que fins ara s’ha fet molt bona feina. No vinc a salvar ni a canviar res perquè el llistó és molt alt i s’han fet moltes coses bones, tant per al futbol com per al futbol sala lleidatans. El que pretenc és ser molt a prop dels clubs i ajudar-los en el que necessitin.

La seua arribada al càrrec ha estat ben acollida. Tem que a partir d’ara no pugui acontentar tothom amb les seues decisions?

Hi ha una dita que diu que el secret de l’èxit no se sap quin és però el del fracàs és voler tenir tot el món content. Hem de fer les coses amb sentit comú, sense prendre decisions precipitades. I em dóna tranquil·litat el fet que tot l’engranatge de la maquinària de la delegació ja funciona bé.

Ve del camp de la docència en la seua vida laboral. El pot ajudar en aquesta nova comesa?

Continuaré dedicat-me a la docència perquè això no és un càrrec professional. Per fer un símil, el docent avui dia s’ocupa que cada alumne tregui el millor rendiment, així que també podríem dir que buscaré que cada club tregui el rendiment més gran d’acord amb les seues possibilitats, i no em refereixo als resultats esportius, sinó a creixement, estructures, etc.

Ja ha parlat amb el seu antecessor Jordi Terés?

Sí, ja hem parlat diverses vegades des del meu nomenament. La nostra relació és molt cordial, l’aprecio moltíssim i estic molt agraït de les coses que em va anar ensenyant durant els anys que vaig ser aquí en el comitè d’entrenadors, al seu costat.

Es presenta una temporada complicada i atípica pel coronavirus. Entén que hi hagi clubs que ja s’hagin retirat abans de començar?

No sé quins motius hauran tingut per retirar-se. Acabo d’aterrar i en els propers dies vull parlar amb ells i mostrar-me proper, escoltar-los i veure què es pot fer. Vull fer-los sentir que la delegació és casa seua.

Què els diria als pares amb nens en el futbol base que estan intranquils davant de la crisi sanitària?

Que la societat s’ha d’adaptar a aquesta situació de la millor manera possible. És evident que hem passat per una situació molt tensa de confinament, a la qual no volem tornar, i totes les parts tindrem la nostra responsabilitat perquè es compleixin totes les mesures sanitàries i de seguretat.

Serà complicat però es buscarà flexibilitzar al màxim la competició i les decisions organitzatives.

També es permetrà que hi hagi públic. El mateix ministre Rodríguez Uribes va dir que l’esport no professional ho necessita per subsistir.

Sí, en el protocol de la Federació es permet que hi hagi públic complint totes les mesures, però l’última paraula la té el propietari de les instal·lacions. Estarem pendents d’aquests assumptes en el cas que sorgeixin diferències entre els clubs i, per exemple, els ajuntaments, que són els propietaris de la majoria dels camps en el cas del futbol i dels pavellons en el del futbol sala.

Què pot fer la Federació en un cas recent com el del Mollerussa, que va haver de confinar-se i el seu rival, l’Igualada, no, per una diferència de criteris sanitaris?

Aquesta diferència de criteris és com el que hem parlat abans dels propietaris dels camps i si deixaran que hi hagi públic o no. Totes aquests matisos compliquen les coses, però partint del nostre protocol intentarem donar solucions per a tots els casos. Hem de buscar el màxim de sentit comú perquè ningú no en resulti perjudicat.

Hi ha la possibilitat que s’acumulin partits suspesos i es faci una bola impossible que no es pugui digerir.

Esperem que no. Si es van complint tots els protocols, ho evitarem. I ho dic a nivell social, no només a nivell esportiu.