El Força Lleida, amb nou president, obre avui una Lliga farcida d'incertesa per la Covid amb l'objectiu de jugar el 'play-off'

El Força Lleida arranca aquesta nit (21.00) el seu novè projecte consecutiu a la LEB Or amb il·lusions renovades i amb l’esperança de passar una temporada més tranquil·la que les anteriors amb el permís del coronavirus, que continua sembrant d’incertesa el desenvolupament de la competició. Amb proves de detecció de la Covid-19 prèvies als partits, amb mesures excepcionals per aïllar els equips al màxim i amb els aforaments limitats a un terç de la capacitat dels pavellons, la Lliga es posa avui a caminar amb un format diferent i adequat a la pandèmia, amb els equips dividits en dos conferències i amb dos fases, una primera per dirimir quines deu formacions (les cinc primeres de cada grup) lluitaran per l’ascens a la Lliga ACB i quins (les cinc últimes) pugnaran per eludir les quatre places de descens, una més que les fixades la temporada passada, cosa que afegeix encara més pressió.

Després de la confecció dels grups, atenent raons geogràfiques, el Força Lleida va poder respirar una mica més alleujat a l’eludir, a la primera fase, la majoria dels favorits, com són Valladolid, Ourense, Palència, Corunya, Melilla o Breogán, a més d’estalviar-se molts desplaçaments de llarga distància que alleugereixen la càrrega econòmica. No obstant, aquesta situació fa que la segona lligueta, en cas de caure al grup que lluitarà per no baixar, sigui més temible, de manera que el repte no és altre que classificar-se entre els cinc primers de la primera fase per afrontar la segona part de la Lliga amb la tranquil·litat a l’estar ja salvat.

“La competició ha de continuar, suspendre-la hauria estat enterrar el bàsquet”, assegura

Per a això la junta directiva, una vegada completat a l’estiu el traumàtic relleu a la presidència, amb Albert Aliaga suplint Félix González després de guanyar una moció de censura, ha fet un esforç extra per confeccionar una plantilla que sobre el paper, és més física, polivalent i competitiva que l’anterior. Hi ha sis cares noves, cinc de les quals en el joc interior, que s’ha renovat per complet amb jugadors de perfils diferents. L’eslovè Mirza Bulic aportarà punts tant dins com lluny de la pintura; el nord-americà Michael Buchanan hi posarà el físic i la intimidació, el brasiler Marcus Vinicius Toledo, en el seu retorn a Lleida 15 anys després, defensa i polivalència; el també nord-americà Antonio Hester punts i rebots, i l’holandès Lucas N’Guessan, en la seua primera experiència professional, ja ha demostrat que pot ser un complement perfecte amb els seus 2,13 metres d’alçada. I per fora, el que ha de liderar el projecte per qualitat i ofici, el letó Kaspars Vecvagars, que busca a Lleida un trampolí que el retorni a una de les grans Lligues.

Repeteixen de la temporada passada la parella de bases, Adrián Chapela i Agustí Sans, l’escorta Eddy Polanco i els alers Fernando Sierra i l’incombustible Miki Feliu, que s’ha unit dos anys més al Força Lleida.

Per liderar la nau també continua Gustavo Aranzana, que als seus 62 anys continua tan il·lusionat com el primer dia. Reconeix que, òbviament, el seu equip “no arriba al cent per cent” i que “encara ens falta conèixer-nos una mica més”, però té clar el que vol. “Ho vaig dir quan vaig arribar, sempre vull que el meu equip es buidi a la pista, s’hi deixi l’ànima, sigui honest amb el treball i ho doni tot; després és un joc en el qual un guanya i un altre perd, però que quan s’acabi el partit no et puguis retreure res”, va indicar ahir en la prèvia del duel d’avui davant de l’Almansa d’Albacete, un rival que s’ha reforçat molt i que posarà a prova la fortalesa dels de negre, que estaran acompanyats per alguns centenars dels seus seguidors. “Tenim la sort de comptar amb un pavelló gran i obert, aquí no hi ha perill, la seguretat és total. Animo que la gent vingui a gaudir del bàsquet i que ens donin un cop de mà, perquè és un any molt important per al club”, va asseverar.

El tècnic val·lisoletà va reiterar la seua disconformitat amb la separació de la Lliga per conferències. “M’agrada jugar tots contra tots, que és el més just, ja que al final el joc t’acaba posicionant a la taula”, va indicar Aranzana, que malgrat que vaticina molts problemes per la Covid, té clar que “havíem de jugar, la competició ha de continuar, el bàsquet ha de tenir visibilitat, suspendre la competició hauria estat enterrar el bàsquet. El que haurem de fer és adaptar-nos i ser llestos. El que està passant a l’ACB i l’Eurolliga, salvant les distàncies, és el que ens passarà més o menys a nosaltres, i haurem d’anar acoblant-nos al que vingui”, va dir.