El Lleida, que es va avançar dos vegades, perd amb dos gols encaixats en els últims cinc minuts

El retorn del Lleida a la competició oficial, després de més de set mesos absent, com a conseqüència del coronavirus, es va saldar amb la primera derrota (3-2) en aquesta atípica Lliga, en un encontre marcat per les decisions arbitrals i en què va arribar a manar en dos ocasions (0-1 i 1-2), davant d’un Hospitalet que va tenir més fe en el triomf i que va acabar remuntant el partit en els últims cinc minuts.

A més, els de Molo van jugar des del primer minut de la segona part amb un home menys, per l’expulsió de Simic al veure la segona targeta groga (46’). El col·legiat, que va ser molt protestat pels lleidatans, va anul·lar dos gols a César Soriano (1’ i 49’) a la sortida de dos córners, després d’haver assenyalat en les dos ocasions el centre del camp. Va marcar un penal, bastant clar, a favor dels locals, que va suposar l’empat a un i, en canvi, no en va assenyalar tres més de possibles a favor del Lleida (el de Simic al primer període va ser claríssim) i al tercer, ja en l’afegit, va decretar l’expulsió de Molo per protestar la seua decisió.

Decisions arbitrals al marge, el cert és que el Lleida, en el mateix partit, va oferir dos cares molt diferents. Dos sortides fulgurants, en cada temps, en les quals va escombrar un rival que perdia moltíssimes pilotes davant de la pressió avançada dels blaus. Després, al posar-se en dos ocasions al davant en el marcador, es va fer enrere per l’empenta local i, al segon període al jugar amb un home menys, i va acabar cedint davant d’un Hospi que va remuntar al tram final del matx.

L’Hospitalet, que comptava amb tres exfutbolistes lleidatans a les files –Christian Gómez, Christian Alfonso i Canario, Álex Felip no va jugar–, que van estar molt motivats sobre la gespa, es va veure sorprès per un Lleida que va marcar abans del primer minut, tant que va ser invalidat, i sí que ho va aconseguir el 9 gràcies a l’oportunisme de Simic. Els locals van equilibrar el partit i ho van intentar amb rematades llunyanes i amb només una entre els tres pals, a càrrec d’Alfonso, que va aturar bé Pau Torres. Després va arribar l’empat en un clar penal de Simic que va transformar Canario abans d’anar-se’n als vestidors. Al retorn, va arribar l’expulsió de Simic en el primer minut i el gol de Fall al 54, després d’un bon servei d’Abel Molinero. Amb deu homes sobre la gespa, el Lleida es va fer enrere, jugant més amb el cor que amb el necessari cap fred per intentar matar el partit. Els locals es van limitar a penjar pilotes a l’àrea blava, però amb escàs perill gràcies a l’encert, per dalt, de César Soriano, Nico Van Rijn i Fall. Pau Torres també li va posar una bona mà a Alfonso (80’), mentre que els de Molo únicament van tenir a favor un mà a mà d’Álvaro González davant del porter Aliaga (51’). Però tant va anar el càntir a la font que va acabar trencant-se amb dos gols de l’Hospi gairebé consecutius. El primer obra de Canario, després d’un tremend embolic a l’àrea del Lleida a la sortida d’un córner i amb la col·laboració de Nico Van Rijn (85’). Amb els locals bolcats va arribar el cop de gràcia. Un altre córner, nou embolic a l’àrea, i rematada afortunada d’Aguilera (88’). Ja no hi va haver temps per a res més.