Primera victòria del Lleida a la Lliga

Un incommensurable Fernando Cano va ser clau en la primera victòria del Lleida Esportiu a Badalona (0-2), en aquesta Lliga d’allò més atípica, per la pandèmia i el nou sistema de competició. El valencià va marcar, ja en el segon període, els dos gols del seu equip que haurien pogut ser tres si en el 73, en un excel·lent robatori de pilota de Raúl González, no arriba a enviar la pilota fora amb una intencionada rosca. Cano, que ja havia insistit en el primer temps, es va apuntar dos autèntics golassos, que van sentenciar el matx. El primer, a l’enviar a la xarxa, per sota i ajustada al pal, una pilota que li va arribar rebutjada de la defensa local (51’) a la sortida d’un córner servit per Abel Molinero. El segon, en una espectacular llançament de falta comesa sobre ell mateix, després d’una espectacular ruleta, que va superar la defensa i el porter del Badalona.

El Lleida, com va passar a l’Hospitalet fa set dies, va tornar a treure petroli de les jugades d’estratègia a pilota aturada. Allà va anotar dos gols, que a la fi no van servir per evitar la derrota, però aquesta vegada sí que li van valer els tres punts al feu d’un rival imbatut fins a la data i sense haver encaixat encara cap gol (1-0 amb l’Hospi i 0-0 amb el Nàstic).

El primer temps va ser soporífer. Molta lluita però poc encert, encara que ja es va veure que la improvisada defensa que va haver de fer el tècnic lleidatà, per la sanció de Simic i la lesió d’Abraham, funcionava a la perfecció amb Fall com a central i el centrecampista Eneko reconvertit en lateral. El Badalona, d’altra banda previsible i molt pla d’idees, no va rematar entre els tres pals fins a l’afegit. Jordi Cano (19’) i Roger (28’) ho van intentar però la pilota va sortir desviada. El Lleida, en l’aspecte ofensiu, tampoc estava fi. Abel Molinero (15’) i Raúl González (31’) van enviar lluny dels tres pals les seues rematades. Així que 0-0 al descans.

La segona meitat ja va ser una altra cosa. Manolo González va moure ràpid la banqueta per desembussar el seu equip però sense fortuna, tret d’una rematada llunyana de Goyo (46’) que se’n va anar lluny de Pau Torres, que, a falta de públic, va ser un espectador.

Després va arribar el primer gol de Fernando Cano (51’) i quan encara no s’havia reposat el Badalona, el segon (70’). A diferència de fa una setmana, els blaus –que ahir van estrenar la segona equipació blanca i roja– no van perdre la concentració i van guanyar profunditat amb l’entrada d’un excel·lent Álvaro González, els tocs de genialitat de Joanet i la velocitat d’Alpha Bagayoko. El partit va anar trencant-se i això va afavorir el Lleida, que trobava més espais a la contra. Cano va tenir el 0-3 i Àlex es va lluir agafant una pilota d’Álvaro que anava a afusellar Joanet. En l’afegit, el xoc va embogir. Airam (91’) va enviar la pilota al pal amb Pau Torres superat i el porter lleidatà va evitar el gol local en una gran rematada de Robert (93’), afegit a l’atac. El Lleida, per la seua part, podia marcar amb una vaselina, gairebé sense angle, d’Álvaro González (94’) que Àlex, porter del Badalona, va enviar a córner amb una mà providencial i va saber aturar sobre la línia de gol un increïble cop de taló de Joanet (95’) quan ja es cantava el gol.