Salvador Ter Stegen

Un Barcelona apàtic, que va semblar que no tenia cap parentiu amb el que va vèncer a Torí fa una setmana, es va imposar per 2-1 a un delmat Dinamo de Kíev que va aconseguir fer-lo patir fins a l’últim instant. El quadre blaugrana, ja fregant els vuitens de final, va quallar un partit poc fiable en el qual el millor va ser Marc-André ter Stegen, que va estrenar la temporada de manera espectacular. El porter alemany va rebre ahir mateix l’alta mèdica, dos mesos i mig després de passar per quiròfan, i a la nit va formar de titular. La seua tornada, just després de l’error de Neto davant de l’Alabès, no va poder ser més sonada, amb mitja dotzena de parades salvadores.

L’encontre va començar amb la possibilitat del Barça de sentenciar-lo en la primera desena de minuts. Però els de Koeman tan sols van aprofitar una de les cinc oportunitats de gol que van generar en aquell temps, durant el qual el Dinamo va mostrar les carències provocades per les múltiples baixes per la Covid que el van deixar amb tan sols tretze jugadors del primer equip. Terroritzat per l’aparició de Messi dins de l’àrea, l’instint de Popov va ser posar la cama dreta de forma desmesurada per tallar l’avanç cap al gol de l’argentí.

L’àrbitre va assenyalar cap endavant, mandrós, i van haver de passar uns segons perquè tothom tingués clar que l’anglès enviava el partit al punt de penal. L’imberbe Ruslan Nesxéret es va trobar als seus 18 anys i en el seu segon matx com a professional amb el repte de parar un penal a Messi, que va complir el partit 150 en competicions de clubs de la UEFA anotant el quart gol aquesta temporada des del punt fatídic.

Ni Griezmann, en dos ocasions (una de les quals a porta buida); ni Pedri, amb un tret amb l’interior que es va estavellar al travesser i després en la mateixa línia de gol; ni Ansu Fati, amb un llançament maliciós que va rebutjar Nesxéret, van aconseguir obrir una bretxa insalvable per al conjunt de Lucescu, que a partir del minut 20 es va desemmandrir. La inesperada valentia ucraïnesa va curtcircuitar el Barça. Quan el duel s’adormia a falta de 10 minuts per al descans, Buialski va caçar amb el cap una pilota que no es va convertir en l’empat perquè Ter Stegen va treure una mà dreta esculpida en marbre que va enviar l’eufòria visitant per sobre del travesser. El Dinamo la va tornar a tenir al primer minut del segon temps, quan Tsigankov es va plantar sol davant del porter alemany, que va tornar a evitar el desastre. En el córner posterior, Kedziora va superar de cap el porter, però l’àrbitre va anul·lar el gol perquè va considerar encertadament que la centrada havia depassat la línia de fons.

Però els ensurts encara no havien acabat. El jove Supriaha va aprofitar un altre contraatac per mirar de tu a tu Ter Stegen abans que el porter li endevinés les intencions. La resposta del Barça va arribar abans del minut 60 amb una falta de Messi i poc després amb una rematada de Sergi Roberto, que acabava d’entrar juntament amb Dembélé per donar un altre aire al partit. Les dos ocasions de gol es van trobar amb un esplèndid Nesxéret. Però a la següent jugada l’arquer del filial del Dinamo no va poder fer res per evitar que una centrada precisa d’Ansu Fati des de l’esquerra trobés el cap de Piqué. Semblava la sentència d’un matx en el qual el conjunt de Koeman tan sols es va dedicar a complir l’expedient, però abans de marxar encara li quedava treball rutinari per fer.

Qui no va tenir cap problema a tornar a la rutina de la seua excel·lència va ser Ter Stegen. A l’equador del segon temps li va treure un altre mà a mà a Tsigankov, que no es va ensorrar i a falta de quinze minuts va aprofitar el rebuig d’una altra parada majestuosa del porter alemany, aquesta a xut de Verbic, per retallar distàncies a porta buida. Tanta apatia dels jugadors blaugrana finalment va portar el sofriment.

Dembélé va voler espantar-lo amb una de les seues genialitats inesperades en forma de tret llunyà destinat a l’escaire, però una vegada més Nesxéret va evitar el gol. Els últims minuts van ser pur desconcert del Barça i el silenci del Camp Nou fins i tot va deixar sentir un “hem de patir” de Gerard Piqué davant d’un conjunt ucraïnès que va suplir les baixes i el cansament amb la il·lusió.