“A vegades el treball i la resiliència et deixen a prop de puntuar”

Després del partit, l’entrenador de l’AEM Roger Lamesa va assenyalar que, en els últims minuts, hi va haver “més un canvi mental que tàctic”. Un canvi, segons el tècnic lleidatà, que “ens ha permès creure més en nosaltres mateixes. La resiliència i el treball dins del partit de vegades et deixen molt a prop de poder puntuar”, va afegir Lamesa.

L’entrenador de les blaves va admetre que “a l’equip li han faltat moltes coses a la primera part”, de la qual va dir que l’equip “ha estat lluny de la seua millor versió”.

“Hem trobat a faltar les nostres senyes d’identitat i el Barça ho ha sabut aprofitar. Quan perds l’orientació del que està passant és quan més costa trobar-se a un mateix”, va dir Lamesa. Sobre la pinya que van formar jugadors i tècnics al final del partit, Lamesa va destacar que “m’ha agradat molt que l’equip no perdi els valors”.

“Que sàpiguen que són l’AEM i que valorin molt més el treball que estan fent. Aquest camí l’hem de continuar junts”, va afegir el tècnic lleidatà, que porta diverses temporades al capdavant de l’equip aemista.

Pel que fa a Júlia Miró, que es va fer mal, el tècnic va explicar que “té el dit del peu inflat”, i va reconèixer que “en aquesta hora és dubte per al partit de dimecres”.

No obstant, també va voler deixar clar que “és una jugadora dura com una roca i que segur que amb el pas de les hores ens transmet que ja està a punt”, de cara al partit de dimecres contra el Saragossa.

Les imatges que millor descriuen els partits són sempre les que es produeixen després que s’hagin conclòs: pinya de totes les jugadores i cos tècnic al centre del camp. Fins i tot Júlia Miró, que no podia ni caminar, un fet que no deixa de tenir cert simbolisme ja que és la jugadora que encarna a la perfecció el que significa l’esperit d’equip. I segurament per això, la de Maials va ser la millor del partit: l’AEM va perdre, però va demostrar que, si està unit en la victòria, ho està encara més després de la derrota.

L’AEM va sortir amb la línia de pressió molt amunt, igual que a Lezama, i va aconseguir el mateix resultat: curtcircuitar la circulació interior de la pilota per impedir al Barça ser el Barça. I va posar la por al cos a les blaugranes amb tres córners a favor en els primers cinc minuts. En defensa, les blaves només patien amb la profunditat d’Emma pel costat dret. Va ser, precisament en l’acció amb menys perill, en la qual l’extrem blaugrana, habitualment lateral, va recollir una pilota innocent a dins de l’àrea per batre Laura Martí.

Contràriament al que li sol passar, el gol va deixar ferit l’equip de Roger Lamesa, que ja no va tornar a ser el mateix fins a la segona part, quan va trobar moltes dificultats per trenar jugades i va donar al Barça B els espais que fins aleshores no havia estat capaç de trobar.

Amb la intenció de tenir més control al centre del camp, Lamesa va donar entrada a Patri després del descans, però sense temps a reajustar les seues peces l’equip va tenir la mateixa mala sort que a Lezama i va encaixar un gol als deu minuts de reprendre’s el joc. Encara que Jani va interceptar un primer tret de Gio, no va poder evitar que el rebuig, a les botes de la incisiva Ornella, es convertís en el 0-2.

Però un 0-2 al Recasens és sempre un resultat molt curt per al rival. A deu minuts per al final, Pixu va arribar fins a la línia de fons i va cedir enrere per a Andrea, que va enviar la pilota al travesser. I el rebuig el va recollir la reapareguda Inés, que va centrar cap enrere perquè, arribant des de la segona línia, Miró obrís el camí de la remuntada amb un xut potent i col·locat. Primer i esperat crit d’eufòria. Tot tornava a ser possible.

I com passa sempre, la cosa no es va quedar aquí. Nàdia va penjar la pilota a l’àrea i Hisui va pentinar la xarxa. De nou, eufòria entre les futbolistes, que ja celebraven el gol acompanyades per la música de la megafonia de l’estadi. Però llavors, la col·legiada, en una decisió desafortunada, va invalidar el gol per un fora de joc que ningú va veure.

Malgrat tot, encara quedaven opcions. La col·legiada va assenyalar penal a unes mans de Maria Molina a dos minuts del final. Increïble. La història tornava a repetir-se. Però Gemma Font va aturar el tret d’Alexia. I just sobre la botzina, Viky feia l’1-3 al contraatac. Ahir no era el dia. Però n’hi haurà més. Molts més. El primer, demà passat davant el Saragossa.

Les blaves disputen dimecres el partit ajornat amb el Saragossa L’AEM té una nova oportunitat, demà passat, per poder rescabalar-se de la sensació d’haver estat a punt d’obrar la remuntada ahir davant del Barça B. Les lleidatanes reben a les 18.00 hores el Saragossa en el partit retardat en el seu dia de la segona jornada per positius al conjunt aragonès.