El Lleida Esportiu derrota clarament l'Espanyol B

El Lleida va sumar la segona victòria en el present exercici, i les dos a domicili, amb un contundent triomf a la Ciutat Esportiva Dani Jarque davant de l’Espanyol B (1-3), que va ser clarament inferior als de Molo, tret de la segona meitat del primer període. Els lleidatans van saber imposar-se a un rival jove i agressiu, però inexpert, amb una demolidora eficàcia ofensiva: tres gols en les úniques tres rematades entre els tres pals al llarg dels 90 minuts –més els cinc d’afegit.

Malgrat les baixes acumulades durant la setmana (Marc Martínez, César Soriano i Alpha Bagayoko, sumades a la d’Abraham), el tècnic lleidatà va presentar un solvent onze en el qual van brillar novament Fernando Cano i Abel Molinero, que estan en un moment dolç. Cano va fer una assistència a Fall en el 0-1 i va marcar el 0-2, mentre que Abel Molinero, a part de destrossar l’entramat defensiu blanc-i-blau –ahir va jugar amb l’equipació suplent– va assistir en el segon gol del seu equip i es va inventar el penal, després de dos espectaculars dríblings a l’àrea, que ell mateix va transformar, després d’una generosa renúncia del seu company Cano, que ja havia col·locat la pilota en el punt de penal per al llançament.

De fet, el Lleida, patir, patir, només ho va fer després d’encaixar l’1-2 en una desafortunada cessió enrere de Diana, que no va advertir que tenia al costat Becerra –el millor del seu equip–, que li va robar la pilota i, després de superar la sortida de Pau Torres, va marcar a porta buida.

El primer temps va ser visitant, de sortida. La pressió va ofegar els de Gay amb desbordaments, verticalitat i un molt ofensiu Eneko, en el seu segon partit consecutiu com a titular al lateral esquerre. Jugar amb la segona equipació i amb Jorge Garcés a la banqueta –per la sanció de Molo– sembla que porta sort a l’equip. Va ajudar i molt que Fall, en el seu primer gol amb el Lleida, obrís el marcador als sis minuts al rematar, amb un gol de murri, una cessió de Fernando Cano. Pau Torres va aturar dos rematades de Gil (24’) i de Svensson (45’), que va haver de ser substituït per lesió al descans. I poca cosa més. El més cridaner dels de Molo va ser un intent de vaselina d’Araujo (39’) a porta buida, que va sortir fora per molt poc.

A la represa, l’Espanyol va obrir línies i es va llançar obertament a l’atac intentant trencar el matx, però en l’intercanvi de cops va acabar sent el més perjudicat, perquè Abel Molinero i Fernando Cano van trobar passadissos, intercanviant-se posicions, ajudats per un incansable Raúl González, pressionant els centrals locals. A més, entre Abel i Cano van fabricar el 0-2 que semblava sentenciar el duel. Però només ho semblava perquè la badada de Diana va regalar l’1-2 a Becerra, que poc abans també havia tingut el gol a les seues botes. Van ser uns minuts de desconcert per als lleidatans, que van acabar aviat després de la jugada d’Abel que va acabar en el penal que va suposar l’1-3. A partir d’aquí tot el millor ja va ser del Lleida, amb ocasions d’Álvaro (71’), que va fallar una gran oportunitat sol davant del meta local; Cano (72’), que va desbaratar Garcia; Simic (73’), i Joanet (84), en sengles xuts desviats.